• 19 jun 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Francesc de Carreras F. DE CARRERAS, catedràtic de Dret Constitucional de la UAB

És el concert un privilegi?


Hi pot haver privilegis entre comunitats autònomes? Hi pot haver privilegis entre ciutadans? És evident que no. Uns dels valors de la nostra Constitució és la igualtat. I un privilegi és la negació de la igualtat.

Tanmateix, el que sí que pot haver i ha d’haver són diferències que no suposin desigualtat, que no siguin discriminatòries perquè obeeixen a causes objectives i raonables. Per exemple, no és discriminatori donar un tracte diferent als disminuïts físics en funció de les seves circumstàncies específiques, sinó que és un deure, fundat en una causa objectiva i raonable –la disminució física–, precisament perquè les seves relacions amb els altres ciutadans siguin iguals. Així mateix, una comunitat geogràficament tan allunyada de la Península com les Canàries ha de tenir un tracte específic diferent en tant que aquesta distància, una causa objectiva i raonable, pugui donar lloc a discriminació.

Aquest veto a tot privilegi està assegurat en diverses clàusules constitucionals. L’art. 14 CE estableix la igualtat davant la llei sense que pugui prevaler cap discriminació. L’art. 9.2 CE obliga els poders públics a promoure la igualtat real i efectiva entre persones i grups. L’art. 139.1 CE garanteix els mateixos drets i obligacions en qualsevol part del territori de l’Estat. Altres preceptes, que no enumerarem, concreten aquests principis. Finalment, per al que ens interessa, és d’especial rellevància l’art. 138.1 CE, segons el qual “les diferències entre els estatuts de les diferents comunitats autònomes no podran implicar, en cap cas, privilegis econòmics i socials”.

En aquest context, el concert econòmic basc i el conveni navarrès (als quals al·ludirem indistintament amb el terme concert) són uns procediments de finançament diferents als de la resta de comunitats autònomes que no poden donar cap lloc a privilegi. Són diferents perquè estan inclosos, com a excepció al sistema general de les altres comunitats, en la disposició addicional primera de la Constitució espanyola, que reconeix els drets històrics dels territoris forals; però no poden ser desiguals, ja que, si ho fossin, serien discriminatoris i, per tant, inconstitucionals.

La setmana passada, el primer secretari del PSC, Pere Navarro, es va pronunciar sobre aquest tema en termes equívocs. Va dir que calia eliminar els privilegis en matèria de finançament autonòmic que suposen els sistemes de concert mitjançant la reforma de la Constitució. Immediatament es va entendre, com és natural, que en una futura reforma constitucional s’havia de suprimir el sistema de concert per a aquestes dues comunitats. La reacció contrària del PSOE va ser immediata i contundent.

Però també hi ha una altra interpretació a les confuses paraules de Navarro: simplement tractava de dir que s’havia d’evitar que el desenvolupament i aplicació del concert fos discriminatori. Si és així, no només té tota la raó, sinó que això és el que sostenen, entre altres, tant el PSC com el PSOE.

Efectivament, el PSC afirma en la seva proposta de reforma federal que s’han “de corregir les disfuncionalitats resultants dels sistemes de conveni i concert” mitjançant una “correcció solidària del privilegi foral en la quota”. Per la seva part, el PSOE reafirma que s’ha de mantenir el reconeixement constitucional del concert “sense perjudici de perfeccionar algunes deficiències en la seva aplicació pràctica”. El mateix Óscar López, secretari d’organització del PSOE, encerta en afirmar que “una cosa és el concert i una altra és la quota (...) La quota pot discutir-se igual que el règim general de finançament”. La quota, com se sap, és l’aportació financera basca a la hisenda general.

Si Navarro s’hagués limitat a sostenir, inequívocament, allò que figura en el projecte del seu partit, no s’hauria produït cap discrepància amb el PSOE ni cap confusió. El concert, com a mètode, és neutre, i en si mateix no és discriminatori. Les dues lleis estatals que el regulen insisteixen repetidament que el càlcul de la quota s’ha de fer tenint en compte el principi de solidaritat. Per tant, el problema no està en aquest mètode, sinó en la seva aplicació; no està en el sistema de concert, sinó en la manera de calcular la quota.

I en això últim el concert és discriminatori. Segons un analista basc tan equànime com J.M. Ruiz Soroa ( El

Correo, 2/V/2012), “el sector públic basc disposa d’un 60% més de finançament per cap que la mitjana de les comunitats autònomes espanyoles. On els altres tenen un euro per ciutadà per organitzar la sanitat i l’ensenyament, el Govern basc té més d’un euro i mig. Es deu aquest sobrefinançament a que al País Basc hi ha més riquesa i té una productivitat més alta? No, es deu a la circumstància de tenir un sistema de finançament privilegiat (...)”. El concert no és un privilegi, és un sistema diferenciat de finançament. En canvi, els resultats de l’aplicació del concert són un privilegi clar i cal procedir a la seva reforma perquè siguin conformes a la Constitució.