• 19 jun 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Florencio Domínguez

El recàlcul


La demanda de modificar la quota està avalada per estudis que comptabilitzen fins a 4.500 milions de desajust

Al líder del PSC, Pere Navarro, li han dit el nom del porc per qüestionar el concert basc i el conveni de Navarra. Els partits d’aquestes dues comunitats s’han posat en formació de tortuga, com les legions romanes, i han fet pinya com un sol home davant Pere Navarro, que també ha rebut pals de les files socialistes.

Navarro va posar veu a una opinió que a Catalunya està molt més estesa del que es reconeix en públic. Els nacionalistes catalans, per allò de les bones relacions amb els bascos, no han estat tan agosarats en les seves manifestacions, encara que segurament en privat opinen el mateix que el dirigent del PSC. I a les files del PSOE també n’hi ha més d’un que comparteix el que va dir Navarro.

La tempesta provocada per Pere Navarro, malgrat les crítiques rebudes, no ha estat inútil. El PSOE s’ha ressituat davant el problema de fons i encara que ha ratificat la seva defensa del concert com a model, ha admès la necessitat de fer “un recàlcul” de la quota. Això significa que les bases teòriques no es toquen, però cal revisar la seva aplicació pràctica perquè el País Basc pagui més diners a la caixa comuna.

La demanda de modificar la quota està avalada per alguns estudis d’experts que han estimat que l’aplicació pràctica que es fa del sistema de finançament específic del País Basc i Navarra té vicis que afavoreixen de manera singular aquestes dues comunitats.

Un dels estudiosos és l’economista Ángel de la Fuente, que sosté que els territoris forals se’ls ha eximit de participar en el finançament de la solidaritat interregional. Només per aquest capítol estima que, amb dades de l’any 2007, el País Basc ha vist reduïda la seva aportació a la caixa comuna en 1.790 milions anuals.

De la Fuente considera que les competències estatals no transferides estan infravalorades i que això evita al País Basc el pagament de 1.740 milions més cada any. En tercer lloc, l’expert qüestiona el sistema d’ajustos de l’IVA que es realitza entre les hisendes del Govern central i el País Basc. Els desajustos en aquest punt suposen 950 milions d’euros més a l’any, a favor d’Euskadi. En total, amb les dades del 2007, el País Basc hauria hagut de pagar 4.500 milions més. De la Fuente va estimar que la contribució de Catalunya a la subvenció d’Euskadi rondaria els mil milions d’euros.

Un altre dels estudis elaborats és el de Javier Vicente Matilla, inspector de l’Agència Tributària, que estima que, només pel càlcul erroni dels ajustos de l’IVA, el País Basc rep 1.820 milions d’euros que haurien de correspondre a l’Estat. El càlcul, com es veu, duplica el realitzat per Ángel de la Fuente sobre aquest punt.

El primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha obert un meló que fins ara ningú no havia volgut tocar de cap manera. Ha posat el debat a l’agenda i no es pot evitar, sobretot quan UPyD el porta al Congrés dels Diputats a través d’una proposició no de llei.