• 20 jun 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Enric Juliana

Homenatge a Tarradellas


El polític català va dir: “17 autonomies, 17 parlaments, 17 policies..., això és xauxa, no funcionarà”

El 2 de gener del 2013, l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (Oarcc), departament de l’Administració catalana que revisa els contractes públics, va dictaminar que en l’adjudicació de la gestió d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) a l’empresa Acciona hi havia algunes irregularitats que aconsellaven anul·lar la concessió, aprovada pel Consell Executiu de la Generalitat poc abans de les eleccions del 26 de novembre. Sorpresa general a Barcelona. (I a Madrid, on és la seu central d’Acciona.) Un organisme administratiu de la Generalitat del qual gairebé ningú no havia sentit a parlar esmenava la plana al Govern català i deixava sense efecte la privatització del servei d’aigües de l’àrea metropolitana de Barcelona. Una operació important. Un litigi d’alt voltatge entre dues grans empreses: Acciona i Agbar. I una topada inèdita: la Generalitat contra la Generalitat.

Tres mesos després, a finals de març, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya estimava la reclamació d’Agbar i confirmava l’anul·lació de l’adjudicació. La principal privatització de la Generalitat, amb el consegüent impacte en l’estimació del dèficit públic català, quedava panxa enlaire i s’obria un plet que trigarà mesos a estar resolt. Sorpresa a Barcelona quan es va saber que l’Oarcc és un organisme de nova creació amb molt pocs empleats: el director, Juan Antonio Gallo (economista, advocat, funcionari de carrera i fill del radiofonista Federico Gallo), una secretària tècnica i uns quants administratius. Setmanes després, el Consell Executiu anunciava la seva voluntat de transformar l’Oarcc en el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic.

En opinió de Cora no fa falta. Cora creu que aquest és un bon exemple de les duplicitats que s’han de corregir a Espanya. Cora considera superflu que cada autonomia disposi d’un òrgan de revisió dels contractes públics. Amb un sol tribunal de vigilància per a totes les autonomies n’hi hauria prou. Cora: acrònim de Comissió de Reformes de l’Administració Pública.

El que pugui fer un que no ho facin disset. Aquesta és la filosofia principal del pla que va presentar ahir el president del Govern espanyol, abans de ser aprovat demà divendres pel Consell de Ministres. Un diagnòstic: hi ha molt greix acumulat després de 35 anys de desplegament autonòmic. I un remei: simplificar, simplificar, simplificar. Un diagnòstic necessari en temps de greu crisi econòmica, i una consigna política de pes: convertir la diüresi de les autonomies en la nova bandera rege-

neracionista del centredreta espanyol. El que pot fer una oficina –preferentment de l’Estat central– que no ho facin disset. Una competència, una administració.

Un homenatge a Josep Tarradellas. Uns anys després del seu retorn a Catalunya, quan va veure que la restauració de la Generalitat havia inaugurat el cafè

per a tothom –per decisió expressa d’Adolfo Suárez i del seu ministre per a les Regions, Manuel Clavero Arévalo–, el vell polític català va dir el següent, l’any 1981: “17 autonomies, 17 parlaments, 17 policies. Això és xauxa. Això no pot funcionar bé”.

El projecte de reforma inclou altres aspectes i iniciatives; per exemple, un ambiciós i interessant programa d’implantació de l’administració electrònica, però el nucli polític de Cora és la diüresi del

cafè per a tothom.

Mariano Rajoy envia dos missatges, un a dalt, al Directori Europeu, i un altre a baix, a la societat espanyola, estabornida, desorientada i atemorida per la crisi. Diu Rajoy: sacsejaré l’Administració –l’administració autonòmica, preferentment– i miraré de no tocar gaire l’IVA i de ser més benèvol amb la retallada de les futures pensions.

A l’autonomia que no compleixi amb el pla d’estabilitat pressupostària, el Govern espanyol l’avergonyirà davant el públic amb el mapa de les duplicitats. “O retalles això i això, o llegiràs als diaris allò del servei autonòmic de coloms missatgers”. El Govern Rajoy no recentralitza per decret llei; vol reorganitzar l’andròmina de Clavero Arévalo sense tocar la façana i sense retirar cap bandera del balcó. Obres interiors sense alterar el paisatge, com en alguns vells edificis de l’Eixample. Homenatge a Josep Tarradellas. (Sembla, però, que Cora tindrà una especial debilitat per les duplicitats del nord-est peninsular. Cora, Cora, que se’t veu venir...)