• 20 jun 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • I.E. / E.F. / S.T. Barcelona

Del gerro a la trama


El descobriment de la gravació a Sánchez-camacho va destapar els informes de Método 3 sobre polítics

Una cosa tan simple com una gravadora comprada en un basar xinès i col·locada en un centre de flors d’una taula del restaurant La Camarga es va convertir en maldecap de molts. Pel contingut de la conversa, però també pel responsable de l’encàrrec i les seves conseqüències. La polèmica sobre l’espionatge polític a Catalunya va esclatar al febrer en fer-se públic que un dinar del 7 de juliol del 2010 entre Alicia Sánchez-Camacho i María Victoria Álvarez havia estat gravat. Aquest estrafolari succés, amb ingredients de novel·la negra barata –un becari de l’agència de detectius va col·locar el ram i va anar a recollir-lo després sense aixecar sospites– va provocar una tempesta política. No endebades Vicky Álvarez havia saltat a la fama en plena campanya electoral catalana en declarar davant la policia, i ratificar posteriorment davant l’Audiència Nacional, que havia vist Jordi Pujol Ferrusola viatjar a Andorra amb una bossa atapeïda de bitllets de 500 euros.

No van faltar candidats al paper de responsable de l’encàrrec. Es va assenyalar el PSC, ja que la seva assessora jurídica és germana d’una de les directives de Método 3, però l’exsecretari d’organització del PSC José Zaragoza va comparèixer en públic per negar-ho. Fins i tot hi va haver qui va assenyalar, com el detectiu Borreguero en la seva declaració davant la policia, que la mateixa Sánchez-Camacho sabia abans d’asseure’s a la taula que les seves paraules anaven a ser enregistrades. Però la primera petició judicial de la líder del PP va ser prohibir la reproducció de la conversa.

Després es van fer públics els flirtejos de Método 3 al món de la política. Tan insòlits i oficials com cobrar 30.000 euros del conseller socialista Joaquim Llena per un estudi sobre l’avellana. Però l’enregistrament de La Camarga no va ser un lamentable fet aïllat. La Vanguardia va revelar que la policia tenia proves de l’existència d’una trama d’espionatge a polítics, empresaris i esportistes que havia actuat des de feia anys. La denúncia de Sánchez-Camacho davant la policia i davant el jutge va provocar una reacció en cadena. Al cap de poques hores Francisco Marco, director de Método 3, i diversos exempleats van ser detinguts per la Policia Nacional. La polèmica va esquitxar fins i tot el director dels Mossos, Manel Prat.

La llista de presumptes espiats és llarga: l’expresident Montilla, Joana Ortega, Felip Puig, Joaquín Almunia, Ignacio González, Àngel Ros, jutges, empresaris i futbolistes del Barça com Gerard Piqué, entre d’altres.