Ara

SORTIDA DE LA CRISI

Més marge de dèficit accelerarà la recuperació

Si l'Estat amplia el llindar de dèficit català es reduirà la caiguda de l'1,5% prevista per al 2013, segons el BBVA
ELENA FREIXA 

Barcelona. | Actualitzada el 21/06/2013 00:00

LES EXPORTACIONS ESTAN UN 10% PER SOBRE QUE ABANS DE LA CRISI El creixement de les vendes a l'exterior és el primer dels fonaments de la recuperació econòmica; l'altre serà la remuntada de la inversió en béns d'equip. LES EXPORTACIONS ESTAN UN 10% PER SOBRE QUE ABANS DE LA CRISI El creixement de les vendes a l'exterior és el primer dels fonaments de la recuperació econòmica; l'altre serà la remuntada de la inversió en béns d'equip. XAVIER BERTRAL

Les previsions de recuperació de l'economia catalana estaran estretament lligades al marge de dèficit que atorgui l'Estat, que pot afavorir o frenar el ritme de la remuntada. És a dir, que la caiguda del producte interior brut (PIB) de l'1,5% que preveu per a aquest any el BBVA en el seu informe semestral (l'última previsió del Govern és de l'1,1%) pot acabar esmorteint-se si entra en joc l'esperat dèficit asimètric i Catalunya disposa d'un límit superior a l'1,2% que, de moment, li ha adjudicat l'Estat. De fet, la Generalitat defensa que aquest llindar de dèficit arribi al 2% aquest 2013.

L'economista en cap del BBVA Research a Espanya, Miguel Cardoso, va sustentar ahir aquesta afirmació en el següent càlcul: per cada punt de dèficit que es corregeix via ajustos i retallades, se sacrifica mig punt de creixement. Si el llindar de referència canvia, doncs, també ho faran (a millor) les perspectives de creixement de cara al 2014. El BBVA preveu que, després de tocar fons aquest any, el PIB català augmentarà un 0,7% el vinent.

Per això, Cardoso va instar el govern del PP, igual que ha fet Europa amb ell, a tenir més cintura amb comunitats com Catalunya i atorgar-li més dèficit per afavorir el creixement. "Si no volem que la consolidació fiscal ofegui l'economia, s'han de tenir en compte els esforços fets", va dir l'economista, que va defensar que el camí fet per reduir el dèficit ha donat "credibilitat" a Catalunya davant dels inversors. A més, va proposar que el govern espanyol miri també el nivell de deute primari - el que no inclou el cost de pagar el deute- per notar que el català està en aquest cas per sota de la mitjana estatal.

L'esforç fet fins ara, però, no amaga que els ajustos continuaran els pròxims anys, va augurar l'economista del BBVA. El procés de desendeutament de Catalunya per passar d'un nivell del 25% al 13% el 2020, tal com preveu la llei d'estabilitat, comportarà que els ajustos s'allarguin més enllà de l'any que ve.

L'informe semestral de l'entitat considera que l'actual nivell de despesa pública a Catalunya hauria de ser prou per mantenir "estàndards acceptables" per al subministrament dels serveis bàsics. Malgrat tot, subratlla, Catalunya té encara una despesa 25 punts per sobre dels nivells del 2003 -que es pren com a referència perquè és quan ja estaven transferides totes les competències actuals-. A canvi, però, també ha incrementat els ingressos respecte a llavors.

Rebaixa salarial no general

L'expert del BBVA va mostrar-se a favor d'aprofundir en la reforma laboral, ja que amb el creixement previst per a l'any que ve no n'hi haurà prou perquè l'atur baixi (ara està en el 25%). Va convidar l'executiu espanyol a explorar tota via per millorar la norma vigent i abordar aspectes com ara la dualitat entre fixos i temporals que encara no s'ha resolt.

Corroborant el diagnòstic fet pel Fons Monetari Internacional (FMI), també va defensar la rebaixa salarial per guanyar competitivitat, però va avisar que si s'hagués fet abans s'haurien salvat milers de llocs de treball. Això sí, va advertir que la retallada de sous no és una recepta necessària en tots els casos i va citar, per exemple, les empreses fortament exportadores, que han demostrat molta resistència gràcies a altres fortaleses com ara la qualitat per competir al món.

De fet, l'exportació és i serà el motor de la recuperació. Les vendes a l'exterior són un 10% més altes que abans de la crisi i la previsió és que creixin encara més.