Ara

DRET A DECIDIR

Ülo Laanoja: "Prohibir un referèndum, consulta o plebiscit no encaixa amb Europa"

MARC COLOMER 

Barcelona | Actualitzada el 22/06/2013 00:00

Ülo Laanoja, un dels impulsors de la Via Bàltica, aquesta setmana a Barcelona. Ülo Laanoja, un dels impulsors de la Via Bàltica, aquesta setmana a Barcelona. CÈLIA ATSET

Ülo Laanoja (Tallinn, 1953) va ser un dels coorganitzadors de la Via Bàltica, que el 1989 va precedir la independència d'Estònia, Letònia i Lituània. Va ser dirigent del Front Popular d'Estònia i diputat del primer Parlament independent del país pel Partit Democràtic dels Treballadors, una formació integrada més tard en el Partit de Sociodemòcrates, del qual Laanoja va ser vicepresident. Exmembre de l'Assemblea Parlamentària del Consell Europeu, Laanoja ha estat aquesta setmana a Catalunya per presentar la Via Catalana, que, organitzada per l'ANC, l'Onze de Setembre emularà la cadena humana bàltica.

La Via Bàltica del 1989 ha inspirat la Via Catalana cap a la Independència. En el cas català, venim d'una gran manifestació que va empènyer l'actual moment polític del país. Què pot aportar de nou ara la cadena humana?

Pot ser molt important. Principalment per seguir pressionant els partits perquè facin la seva feina, i per consolidar el moviment i la unitat civil entorn del procés polític. La cadena deixarà una empremta molt forta en els catalans i mostrarà a Europa i al món la voluntat d'autodeterminació. Després de la Via Catalana, tothom que pensi en Barcelona ja no pensarà en Espanya, sinó que pensarà en Catalunya.

Vostè va tenir representació institucional en els primers anys de la independència d'Estònia. ¿Mai va tenir la sensació d'haver pres un camí equivocat?

El camí cap a la independència va ser el correcte. No teníem alternativa. En aquest camí, és evident que es van cometre errors i es van prendre decisions equivocades. Ara bé, no vaig tenir mai la sensació d'haver errat el camí. Vam fer el que havíem de fer. I vist amb la perspectiva dels anys, ha valgut molt la pena, sense cap mena de dubte. Seguríssim.

¿La seva experiència recomana la planificació mil·limètrica del procés o bé el factor improvisació és inevitable?

Per la meva experiència, diria que no és possible planificar amb precisió un procés d'aquestes característiques, perquè hi influeixen molts factors. En el nostre camí també hi va haver molta improvisació i correccions constants del full de ruta. La independència no es pot comprar empaquetada amb tots els ingredients en un supermercat. Sense anar més lluny, els tres processos d'independència d'Estònia, Letònia i Lituània es van fer de manera absolutament diferent entre ells. No hi ha un sol camí correcte. N'hi ha molts.

L'estat espanyol i sectors antiindependentistes opten sovint pel discurs de la por, del desastre econòmic i de l'aïllament a què, segons diuen, condueix la independència.

Nosaltres també vam tenir pressions i amenaces de Rússia. I vam haver d'estructurar de nou tota l'economia, perquè no hi havia empreses privades, ni mercat exterior. Tot el que es produïa era per a l'URSS, i la qualitat no era vàlida per competir a Europa. Però la gent ja havia patit molt durant el comunisme, i estava molt conscienciada i disposada a fer sacrificis. Estàvem disposats a menjar peles de patata durant quatre anys sabent que després podríem decidir el nostre futur i el dels nostres fills. No entenc ni les amenaces ni el discurs de la por a Espanya. Espanya no és l'únic mercat de Catalunya. A diferència d'Estònia en aquell moment, a Catalunya ja hi ha un model bastant construït i homologable a Europa.

¿Creu que Catalunya seria expulsada de la UE en cas de secessió?

No està escrit. Experts en dret estan discutint les possibles sortides si es produeix la secessió. Però com que no hi ha precedents ningú sap del cert què passarà. Si hi ha voluntat política, es trobarà la fórmula. És una qüestió de voluntat política.

Durant la seva estada a Catalunya, ¿ha percebut un procés madurat?

Tinc la impressió que el català és un procés madur, fruit d'anys, i les últimes eleccions van mostrar l'ampli suport popular que té. Els pròxims cinc anys seran un moment molt bo perquè Catalunya assoleixi la independència.

Cinc anys?

Sí. Un moviment així és molt difícil mantenir-lo en el temps. Els cinc anys vinents són els idonis per avançar. Després o decaurà o anirà enrere. Però no pot estar estancat en un mateix punt gaires anys, perquè la societat no aguantaria un impàs gaire temps més. O endavant o enrere, però no podrà seguir quiet.

L'Estat diu que no pensa autoritzar una consulta perquè és il·legal.

Prohibir fer una consulta, un referèndum o un plebiscit no encaixa a Europa. Podrien arribar a negar el caràcter vinculant, però prohibir-lo?