• 23 jun 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • SILVIA HINOJOSA ISABEL GARCIA PAGAN Barcelona

Recentralitzar és la solució?


Experts en administració pública assenyalen les contradiccions de l’estratègia de la ‘reforma Santamaría’

Abans de recentralitzar serveis s’hauria de replantejar quin model d’estat es vol, recomanen els experts Critiquen el blindatge de l’estructura de l’administració central i davant el buidatge autonòmic

La proposta de finestreta única de Manuel Fraga sent president de la Xunta el 1992 tenia cinc mil pàgines, fins i tot Jordi Pujol va mostrar comprensió al plantejament, i és perfectament evident l’èxit escàs que va tenir. Amb antecedents com aquest, el més normal és que l’informe de dues mil pàgines que ha impulsat la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, per a la reforma de l’administració pública desperti entre els experts tanta expectació com recels pel contingut i l’aplicació.

GETTY

El simple fet que la reforma de l’Administració s’inclogui a l’agenda política, encara que sigui oficialment per necessitat d’estalvi en la despesa pública, és acollit de bon grat. Tant el Govern central com la Generalitat van posar el focus en aquesta reforma en arrencar els mandats respectius, encara que l’enfocament sigui diferent. El Govern del PP troba en la reforma de l’Administració un bàlsam davant altres mesures que ha posat en marxa per complir amb els mandats de la UE. Es tracta d’una reforma que, almenys en l’ enunciat, té la comprensió ciutadana, especialment d0un electorat partidari de recentralitzar el poder autonòmic. A Catalunya, en canvi, un grup d’experts amb el catedràtic d’Economia de la UPF i conseller del Banc d’Espanya, Guillem López-Casasnovas, al capdavant va posar el maig en mans del Govern d’Artur Mas un informe que proposa de girar com un mitjó, no el poder, sinó la gestió pública. Per al mateix López-Casasnovas, la proposta de l’Executiu de Mariano Rajoy té més de diagnosi que de prognosi. Per a Carles Ramió, catedràtic de Ciència Política de la UPF, el plantejament del Govern central “no és una reforma” és només “una poda, quan el que es necessita és canviar tot el jardí” de l’Administració.

La màxima “una Administració, una competència” plantejada pel mateix Mariano Rajoy dimecres l’avalen tots els experts. Però l’estratègia del seu Executiu planteja reserves. Per al director de l’Institut de Governança i Direcció Pública d’Esade, Albert Serra, “la recentralització com a solució per posar ordre és fantasiosa” i la confiança en una lògica legislativa té resultats limitats. El que es necessita, sosté, és “canviar comportaments”.

Si la clau està en eliminar duplicitats, Ramió afirma que primer cal “definir el paper de l’Estat, en especial en el nivell de la prestació de serveis, i després plantejar una simplificació de l’administració general de l’Estat. López-Casasnovas defensa la teoria d’eliminar les duplicitats però adverteixdel biaix ideològic que es planteja. Segons el seu parer, una reforma així ha d’implicar que l’Administració central també es territorialitza, que “el servei meteorològic espanyol, que esgrimeix el mateix Rajoy com a

exemple per plantejar el tancament de les agències autonòmiques, s’ubiqui, per exemple, fora de Madrid”. Així mateix, sosté que l’Administració central també ha d’entrar en la redistribució de serveis, posant fi als consells interterritorials, o noves agències amb serveis centrals de competències totalment transferides a les autonomies. També planteja que la reducció del sector públic, que totes les comunitats han posat en marxa, és una via adequada “si el marc comú per ordenar i suprimir empreses” que pretén fixar l’Executiu del PP “no vol dir uniforme”. “El criteri comú –afegeix López-Casasnovas– admet un màxim comú denominador i un mínim comú múltiple”.

Albert Serra assenyala la “contradicció flagrant” respecte al model d’Estat descentralitzat espanyol. “La proposta del Govern espanyol tendeix a la recentralització però sense fer crítiques al model actual, quan de la proposta d’eliminació d’òrgans estatutaris autonòmics hauria de derivar-se una reforma de l’estructura de l’Estat”, afirma. “O volem l’Estat francès, molt centralitzat, o un Estat alemany o nòrdic, descentralitzat i amb organismes potents”, conclou.

En la mateixa línia, Ramió qüestiona el manteniment les estructures ministerials de Sanitat o Cultura i fins i tot d’Exteriors i planteja un canvi en l’arquitectura tradicional de l’administració general de l’Estat. “Cal plantejarse si és necessari tenir un sector instrumental dividit en agències, empreses, organismes... que és molt caòtic, o apostar per dos nivells, un de públic i un altre de privat, més simplificats. En aquest sentit, Ramió considera “molt modest” l’anunci d’eliminar 57 organismes estatals i recorda que pressionar les autonomies perquè eliminin organismes estatutaris com el Síndic de Greuges “és contradictori amb el que reclama la societat”, que és “una Administració transparent i capaç de retre comptes i dir on es gasta cada euro”.

La centralització de serveis optant per mecanismes com les centrals de compres també plantegen dubtes als experts. El catedràtic López-Casasnovas afirma que “racionalitzar no és exactament reduir. Els costos baixen si les mateixes coses es fan millor” i afegeix que, “practicant el que prediquen, l’Administració central hauria de ser la primera a perdre pes”. Per a Serra, “l’opció recentralitzadora per estalviar és falsa perquè després els serveis s’acaben prestant amb proximitat”. L’administració pública és un “mastodont immanejable” i “unificar la compra de paper de fotocopiadora per als ministeris és viable però, comprar ordinadors per a totes les administracions?”, apunta. També Ramió afirma que aquestes centrals són viables si es refereixen només a l’Estat.

I sobre els avenços cap a l’administració electrònica?, LópezCasasnovas admet la necessitat d’emprendre aquest camí encara que alerta que l’estalvi està condicionat i “limitat per la fractura digital, sobretot de la tercera edat, el que impedeix prescindir de l’Administració presencial”.