Ara

L' antídot legal per driblar el bloqueig de l'Estat

| Actualitzada el 23/06/2013 00:00

Les preguntes

1. Quin format tindrien uns comicis plebiscitaris?

2. Tindria marge l'Estat per impugnar-los?

Ferran Requejo

1. Encara no hem arribat a aquest punt. És moment de provar totes les vies per fer una consulta legal. Però si l'Estat frustra tots els intents, el president de la Generalitat pot convocar unes eleccions en què algunes candidatures es comprometin a emprendre el camí cap a l'estat propi si obtenen prou força. No cal que es presentin en coalició, poden recollir més vots si van per separat.

2. No crec que l'Estat es quedi quiet. Tot i no tenir raons jurídiques per fer-ho, pot intentar frenar unes plebiscitàries al·legant que atempten contra la Constitució o pot suspendre l'autonomia. Per això cal impulsar abans una campanya d'informació a l'exterior, perquè tota acció estatal contra el procés democràtic català tingui un alt cost. I a Catalunya cal fer les coses molt bé. No s'ha de prometre als programes electorals una declaració unilateral d'independència. El compromís ha de ser més genèric, sense excloure una reforma constitucional.

Ivan Serrano

1. Davant la impossibilitat de fer una consulta d'acord amb la legislació espanyola, i si no es vol convocar unilateralment un referèndum, es pot optar per unes plebiscitàries. Seria una manera de no contravenir obertament el marc legal vigent. Una altra possibilitat seria aprofitar unes eleccions al Parlament per instal·lar dues urnes: una per al repartiment d'escons i l'altra per preguntar sobre la independència. En algun moment del procés, caldrà que hi hagi una declaració unilateral d'independència. Pràcticament en tots els casos de secessions unilaterals arriba un moment en què el Parlament o assemblea en qüestió l'adopten. Per tant, el que cal preguntar-se és quins passos s'hauran de produir abans i després.

2. Atesos els precedents, és un risc real. El govern espanyol ja ha actuat altres vegades contra iniciatives sobiranistes. La sentència contra el pla Ibarretxe estableix un seguit de restriccions.

Josep Maria Reniu

1. Haurien de tenir un objectiu d'adhesió o rebuig a una idea, en aquest cas l'estat propi. Seria desitjable que els partits del sí anessin junts o, com a mínim, incloguessin als programes punts comuns en la línia d'algunes votacions al Parlament sobre el dret a decidir i una eventual proclamació de l'estat català. En el cas del no, ho veig més difícil perquè PSC, PP i C's voldran preservar el seu perfil. No hi ha precedents de plebiscitàries a Espanya. El que més s'hi assembla són les presidencials franceses del 2001, quan els demòcrates es van unir entorn Chirac per derrotar Le Pen.

2. Convocar-les és competència del president, i l'Estat no pot condicionar els programes dels partits que s'hi presenten. El que passa és que, òbviament, apel·lant als valors constitucionals o l'interès general, podrien trobar escletxes legals per fer-ho malgrat que políticament no se sustenta i que els penalitzaria, com els ha passat amb l'esquerra abertzale i la llei de partits.

Joaquim Ferret

1. Serien unes eleccions normals, amb la particularitat que una sèrie de partits, coalitzats o no, hi concorrerien amb un compromís acordat -inclòs als seus programes- de declarar la independència i engegar un procés constituent. Jurídicament no, però políticament els comicis equivaldrien a una consulta, serien una manera indirecta d'opinar sobre l'estat propi. Com en el cas del Canadà, l'estat espanyol s'hauria d'avenir a trobar una solució negociada si guanyessin les forces del sí.

2. Anul·lar unes eleccions seria un disbarat, gairebé com un cop d'estat. Cada partit pot presentar el programa que vulgui, això no és impugnable jurídicament. Ni tan sols es pot suspendre una candidatura catalana per suposats vincles amb el terrorisme, com s'ha fet al País Basc. Però el govern espanyol és capaç de tot, com ha demostrat en presentar recurs contra la declaració de sobirania del Parlament, una decisió sense cap sentit.