• 23 jun 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • JORDI BARBETA JOSEP GISBERT Barcelona

“Si trobem la serenitat i l’estabilitat necessàries, ens en sortirem com a país”

SENSE ALTERNATIVA “En una situació difícil, CIU i el president Mas són l’única garantia d’estabilitat” PERSPECTIVA ELECTORAL “En tres anys poden succeir coses que ni tan sols ens han passat pel cap” CRISI “La prioritat és crear ocupació; el problema, la manca d’instruments per fer-ho” MITJANS PÚBLICS “La garantia de supervivència de TV3 és la mateixa que té el país, que vol dir tota”

Francesc Homs i Molist (Vic, 1969) és conseller de Presidència i portaveu del Govern de la Generalitat, a més d’un dels dirigents destacats de CDC i de CiU. És l’encarregat de gestionar entre altres coses la consulta i el pacte de legislatura amb ERC, dos objectius prou difícils tenint en compte l’actitud tancada del Govern espanyol i la rivalitat dels republicans, que disputen a CiU per primera vegada en trenta-tres anys l’hegemonia política.

ÀLEX GARCIAEl conseller de Presidència, Francesc Homs, ha respost aquesta setmana a les preguntes de La Vanguardia al Palau de la Generalitat

Per motius ideològics, polítics i fins i tot pel que diuen els sondejos, sembla que CiU ja no és el que era. En una situació convulsa econòmica, social i política, CiU i el president Mas representen l’única garantia d’estabilitat. Som els que avui estem en condicions d’oferir opcions de futur per al conjunt del país. Tenim una aposta decidida per defensar l’Estat de benestar i fer tot el que tinguem al nostre abast per crear llocs de treball. És el plantejament genuí de CiU.

Vol dir que no hi ha alternativa? Avui no n’hi ha cap, i això de vegades també és un problema per al Govern, perquè no hi ha una interlocució clara, no hi ha una oposició definida. La prova és que, més enllà d’ERC, amb qui es poden fer acords de país a Catalunya?

Qualsevol diria que no li preocupa gaire el sorpasso d’ERC que prediuen les enquestes. Em preocupa en la mesura que sóc dirigent de CiU, però des de la perspectiva del Govern ara tenim altres prioritats. I queden més de tres anys per a les eleccions..., i les possibilitats que succeeixin coses que ni tan sols ens han passat pel cap aquests anys són més que elevades.

Sembla que per primera vegada dins de CiU hi ha un debat entre els que pensen que primer és el partit i els que consideren que ara el procés, el país, passa per davant. El que ens ocupa i preocupa en aquests moments, i sempre ha estat així, és el país.

Quin balanç fa dels primers sis mesos del pacte amb ERC? Positiu.

Positiu i prou? Positiu i prou.

Quina és la prioritat del Govern en aquest moment? Posar les condicions per crear ocupació i sortir de la crisi econòmica i institucional que patim.

Quin és el principal problema d’aquest Govern? La manca d’instruments administratius per ajudar el país a sortir de la crisi i a crear ocupació. Ens obliguen a retallar, sense poder gestionar els ingressos ni organitzar les nostres competències. Aquest model d’autogovern no té cap sentit, i a Madrid, en privat, ho reconeix tothom. És un greu error que el Govern espanyol amagui el cap sota l’ala en aquesta qüestió.

Per començar, aquest any no té un instrument fonamental com és el pressupost. L’instrument fonamental avui és la tresoreria. Si algú pensa que per tenir pressupost ens canviarà la vida, és que no coneix com funcionen ara les coses. El que et fa que et canviï la vida és disposar de tresoreria, dels impostos que paguen els ciutadans, poder fer política fiscal, lluitar contra el frau... I en tot això la Generalitat no té competències, som una gran unitat de despesa, amb una capacitat organitzativa i normativa del tot limitada o molt limitada.

Fins ara solia passar que si un govern no podia aprovar el pressupost havia de dissoldre i convocar eleccions. Fins ara. Avui el factor pressupost ha quedat alterat per les circumstàncies.

Però s’acabarà fent pressupost i aprovant-lo amb ERC? Sí. Però ara el Govern ha d’estar pendent de la tresoreria, que vol dir poder pagar nòmines de més de 200.000 funcionaris i poder atendre serveis essencials per a la població. Estem centrats en això. Som en una situació d’emergència.

Podran continuar pagant? Fins ara ho hem fet i estem convençuts que ho podrem continuar fent.

De què o de qui depèn? Passa que, després de trenta anys de democràcia, ens pensàvem que tindríem les millors condicions d’autogovern, però resulta que entre els deutes acumulats de l’època del tripartit, un sistema de finançament que s’ha vist que era històric pel que té de presa de pèl, la crisi i un marc normatiu que ens va retallant competències és el moment en què estem més lligats de mans i peus.

La Cambra de Comerç de Barcelona, que sempre s’ha distingit per donar suport al Govern, els ha criticat la pujada d’impostos. Ens ha criticat la Cambra de Comerç perquè apugem impostos, ens critiquen els usuaris dels serveis públics de la Generalitat perquè hi ha retallades... És normal que, en un context com l’actual, cadascú des de la seva perspectiva es queixi i ens critiqui. Òbviament no ens deixa indiferents. Però al final som nosaltres els que tenim la responsabilitat de prendre decisions. I les prenem. I després diuen que no governem, quina contradicció. De crítiques en tenim per tot arreu, dels sindicats, de les cambres de comerç, de les patronals, dels usuaris dels serveis públics, dels funcionaris... Perquè aquest moment és incòmode per a tothom, i el Govern el que ha de tenir és coratge per prendre decisions.

Com la d’acomiadar 300 treballadors dels mitjans públics? No, com la d’assumir que hem de fer una televisió i una ràdio de qualitat, líders, que ho són, en un context de menys recursos.

Quina garantia de supervivència dóna als mitjans públics catalans? Tanta com en té el país, que vol dir tota. Catalunya no s’explicaria en aquests moments sense Catalunya Ràdio i TV3, igual que Catalunya Ràdio i TV3 no s’explicarien sense Catalunya. Els mitjans de comunicació públics del nostre país són un element essencial i fonamental, i per això hem de prendre decisions entre tots que els facin viables.

Amb tantes dificultats, és el moment propici per fer el salt més difícil? Les oportunitats grans a la vida les porta la necessitat. El senyor que es va inventar la roda segur que estava fart d’arrossegar pedres. I exhaust. Per dignitat, i per instint de supervivència, és normal que Catalunya s’obstini a disposar dels instruments necessaris per tirar endavant un projecte de país que permeti el progrés econòmic i el benestar de la seva gent.

Parla de supervivència. Com volent dir la pàtria està en perill? La pàtria no està en perill. El que està en perill és la cohesió social, el nostre progrés econòmic. El que perilla és el nostre Estat de benestar.

Artur Mas va presentar fa pocs dies el pla de Govern 2013-2016 i hi va haver qui hi va voler veure una rectificació del rumb. El pla de Govern permet donar un missatge contrastable i de compromís amb l’estabilitat, davant el fet que a determinats interessos creats els anava bé descriure una gran inestabilitat entorn del Govern de la Generalitat.

S’alenteix el procés sobiranista? En cap moment el president va parlar d’alentiment, però la crisi i el procés requereixen molta serenitat. Només si sabem trobar l’estabilitat i la serenitat necessàries, ens en sortirem com a país.

Serenitat i diàleg? Jo sóc un entusiasta del diàleg.

Vol arribar de debò a acords amb el Govern espanyol? És clar. Però el diàleg és cosa de dos. M’agradaria que un dia aquest compromís amb el diàleg i amb el pacte hi fos també per part del Govern espanyol i del PSOE, perquè tinc la sensació que això només se’ns exigeix a nosaltres. El que no és honest és demanar des de Catalunya diàleg i pacte al Govern de Catalunya i fer-li el llit per darrere...

Qui li fa el llit, al Govern? Qui ho fa ja ho sap.

I si el diàleg no fructifica, què passarà? Aleshores em tornen a entrevistar i els hi contestaré.

El Govern està unit o dividit? Està unit. Posin-me un exemple en què estigui dividit.

Potser en la pressa per la consulta? L’acord de legislatura és molt clar en tots els sentits: en la data i en els condicionants.

I CiU? També. Tenim un programa comú i votem el mateix.

Quin problema hi ha amb Josep Antoni Duran Lleida? És raonable que, respecte a un programa comú, tinguem cadascú el nostre accent. Ha estat així al llarg de trenta anys i seguim junts. I, per cert, la contribució de Duran i Unió al programa que defensem té un gran valor.

El suport del PSC és imprescindible en el procés de la consulta? El PSC, en el procés del dret a decidir, hi és. La qüestió és de quina manera.

Però aquesta setmana que ve el PSC no anirà al Pacte pel Dret a Decidir. Atenent als fets, el PSC és en el dret a decidir. Una altra cosa és la seva comoditat. El PSC, en el dret a decidir, hi és, però hi és a la seva manera, nosaltres comptem amb ells.

Casos com el del Palau de la Música i el de les ITV és com portar plom a les ales. Que és que potser ja coneixen vostès el desenllaç de la justícia?

Els fiscals ja han parlat. Jo defenso l’honorabilitat i la innocència de la gent de CDC. No hi ha més sord que el que no hi vol sentir ni més cec que el que no hi vol veure. I vull reivindicar un principi elemental en un Estat de dret, que és el de la presumpció d’innocència i la possibilitat que la paraula de l’acusació valgui com a mínim igual que la paraula de la defensa, i ja veurem quin és el desenllaç judicial.

Un altre cas és el de l’espionatge polític que ha provocat la dimissió de Xavier Martorell. En aquest assumpte, el que em sembla imprescindible és que Alicia Sánchez-Camacho comparegui al Parlament per donar explicacions sobre la seva implicació en el cas Método 3.

S’acaba de renovar el Tribunal Constitucional, quina opinió li mereix? El que m’ inquieta més és la lectura que n’ha fet la premsa de Madrid, perquè han llegit aquesta renovació del Tribunal Constitucional com l’eina per frenar les aspiracions democràtiques de Catalunya. I jo em pensava que al TC se li havia de pressuposar, si més no quan arrenca de nou, neutralitat i fidelitat al dret. Jo espero que aquest nou TC sigui fidel a la Constitució.

Quan li diuen que és un romàntic de l’Estat propi, se sent orgullós o s’ofèn? Home, a la vida tenir un component romàntic més aviat ho entenc com un mèrit.


DIFERÈNCIES A CiU “És lògic que cadascú tingui el seu accent; ha estat així durant trenta anys i seguim junts” PLA DE GOVERN “El president no ha parlat d’alentiment, però la crisi i el procés requereixen serenitat” DIÀLEG “El que no és honest és demanar diàleg i pacte al Govern i fer-li el llit per darrere” CONSULTA “El PSC, en el dret a decidir, hi és, però a la seva manera; nosaltres hi comptem” INSTITUCIONS “M’inquieta que es vegi el nou TC com l’eina per frenar l’aspiració de Catalunya” “El diàleg és cosa de dos, també del Govern espanyol”