• 24 jun 2013
  • La Vanguardia (Català) | Màrius Carol

Els rellotges
tous


Rajoy és un mestre de la gestió del temps, però davant d’un incendi val més no fumar-se un cigar

Salvador Dalí va pintar el quadre La persistència de la memòria, que aquests dies es pot veure a l’exposició antològica del Museu Reina Sofía de Madrid, influït per les teories d’Albert Einstein sobre el temps, reformulades en la seva teoria de la relativitat. Dalí es va inspirar en el formatge camembert per plasmar els seus rellotges tous. L’artista va escriure una carta al físic rus Ilya Prigogine, que anys més tard seria guardonat amb el Nobel, on li explicava que Goya va escollir el déu Cronos devorant els seus fills per reflectir la noció del temps, però ell el concebia com un formatge fonent-se.

Després de Dalí, qui millor ha entès que el temps és tou com un formatge de la Normandia és Mariano Rajoy. Al president del Govern és gairebé impossible collar-lo. No es deixa aconsellar per presses o impaciències, com si hagués estat capaç de domesticar els temps, la qual cosa de vegades posa nerviosos fins i tot els seus seguidors més fervorosos. Certament, un altre gran fumador de cigars com John F. Kennedy era capaç d’encendre un havà i omplir el despatx oval de volutes abans de prendre una decisió, així que potser és una fórmula magistral davant les crisis. L’expresident va pronunciar la següent frase davant els seus col·laboradors: fem servir el temps com una eina, no com un vehicle. És a dir, canviem les coses amb el temps com una clau anglesa per ajustar les situacions, però no ens deixem portar per aquest perquè ens pot conduir al precipici.

La gestió pacient dels temps li ha anat bé a Rajoy per evitar que Espanya fos intervinguda. Sense presses, ha anat fent reformes de petit o mitjà abast que han millorat l’expectativa del país sense procedir a la voladura de l’Estat de benestar, i ara adverteix que alguns indicadors econòmics comencen a resultar favorables, la qual cosa no vol dir que en tres dies puguem sortir d’aquesta situació. El país amb més línies d’AVE d’Europa té com a maquinista un home a qui li agraden poc els acceleraments i que creu decididament que amb una discreta velocitat de creuer s’arriba igual a la destinació i amb menys ensurts.

La mateixa fórmula sembla que utilitza el president espanyol respecte a Catalunya, encara que aquest territori tranquil, moderat i pactista considera que tota la seva paciència s’ha consumit. L’última enquesta del CEO posa de manifest que els que volen estripar les cartes són majoria i els partits de la centralitat es desfan com un gelat amb l’arribada de l’estiu sobiranista. La recepta de fumar-se un cigar davant els moments de tensió que Rajoy ha adoptat no és aconsellable quan l’incendi s’ha generalitzat. Llavors convé actuar amb intel·ligència i moure fitxa. El temps pot ser un camembert, però si aquest formatge resta a la intempèrie es torna dur i indigerible. I llavors el temps no hi ha qui el gestioni i no aguanta ni les teories d’Einstein.