• 25 jun 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Isabel Garcia Pagan igarcia@lavanguardia.es

‘Bueno, bonito, barato’


Amb la seva reforma de l’administració, el PP també qüestiona el model d’estat

El Govern de Mariano Rajoy fa una setmana que es vanagloria d’haver descobert una nova filosofia de la cooperació entre administracions i d’haverla transcrit en un informe de dues mil pàgines. El seu origen no és cap altre que el fals mite que per controlar la despesa i garantir l’eficàcia dels serveis no hi ha res millor que centralitzar-los. I la pretesa cooperació es resumeix en una de les màximes polítiques clàssiques: surt d’aquí, que m’hi poso jo. De cara a la galeria es remata la jugada anunciant un presumpte estalvi global de 37.620 milions d’euros fins al 2015.

Un inquietant conte de la lletera, perquè el gruix de l’ajust que preveu l’Executiu popular ja està executat i en marxa. Més de la meitat s’ha estalviat en ocupació pública, amb 374.800 treballadors de les administracions que han perdut la feina –la majoria professors i metges a les autonomies–, i a l’únic que aspira l’ingent document de la vicepresidència del Govern central és a retallar 6.440 milions en el funcionament de l’estructura executiva, també a càrrec de les comunitats. La cosa no va més enllà de 2.146 milions a l’any entre totes les administracions, quan, per exemple, l’any passat la Generalitat de Catalunya va ajustar ella sola 3.539 milions; però de passada s’emporta per davant estatuts d’autonomia i sentències del Constitucional, i demostra que fins i tot el PP qüestiona l’actual model d’Estat, encara que sigui en direcció oposada a la resta.

Els comptes de la vicepresidenta es basen en què les autonomies, la majoria asfixiades econòmicament, no tindran cap problema a demostrar la seva “bona fe” en la lluita contra la crisi i renunciaran a les cotes d’autogovern assolides en els últims trenta anys per aplicar criteris de simple eficàcia comptable. Les duplicitats existeixen, els organismes innecessaris també, en l’administració de l’Estat, les comunitats i els ajuntaments. Però la coacció només es pot aplicar en un sentit, i això és el que fa el Govern del PP amb la vista posada en les autonomies.

La demanda d’eliminació d’organismes autonòmics com els tribunals de comptes o el Síndic de Greuges i la centralització de serveis respon més a la desconfiança de l’Estat cap a les comunitats que a raons de despesa pública, just quan la població demana proximitat i transparència.

L’administració del futur no està en un Tribunal de Comptes que acumula set anys de retard en la fiscalització de la comptabilitat dels partits i no detecta corrupteles, en retirar la gestió de les beques a la Generalitat quan fa més de dotze anys que el Govern espanyol les hauria d’haver traspassat per ordre del Constitucional, ni en esquivar ramats d’ovelles per arribar a una estació de l’AVE perduda que va costar 11,5 milions i que utilitzen unes quantes desenes de viatgers. I el que és bueno, bonito i barato acostuma a ser il·legal.