• 25 jun 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • M. Dolores García mdgarcia@lavanguardia.es

‘Pla Soraya’: missió impossible


No hi ha res més difícil que renunciar als privilegis adquirits. Quan es construeixen bastions de poder on es col·loquen les persones dels partits, és impossible desterrar aquestes prebendes i fer taula rasa. Per a una formació política, la xarxa de càrrecs grans i petits serveix per premiar els fidels –que al seu torn tornen el favor treballant per al partit des del sector públic– i per estendre els seus tentacles per la societat. Per això, quan un govern anuncia una reforma de l’administració no hi ha ningú que se la pugui prendre seriosament.

És una missió titànica, que inclou des de paradetes diminutes –més de 21.000 organismes de diferents administracions a Espanya– fins a l’estructura mateixa de l’Estat, ja que el cafè per a tothom ha desencadenat una imparable proliferació d’institucions. El pla de la vicepresidenta, batejat com a reforma Soraya, parteix de l’error originari d’un model d’Estat caduc i sense resoldre. Hi ha duplicitats, sí, les provocades per 17 autonomies que han reproduït els vicis de l’administració central. Però posar fi a aquest desajust suposa admetre l’asimetria d’un Estat en el qual –per obvi que resulti cal repetir-ho– no és el mateix governar La Rioja que Catalunya. La reforma Soraya no només és recen-tralitzadora, sinó que està pensada des d’una perspectiva uniformitzadora que no té sentit.

Per això, és lògic que Catalunya defensi el seu anhel d’autogovern i rebutgi les intencions de l’Executiu central. Tanmateix, la seva reacció és bel·ligerant amb la proposta aliena i poruga de portes endins. La Generalitat podia haver emprès la seva pròpia reforma de l’administració des de fa temps. Fins ara ha demostrat una gran impotència. La vicepresidenta Joana Ortega té al calaix un informe d’experts sobre la reforma de l’administració catalana, però la seva aplicació depèn d’una fortalesa i voluntat polítiques que ara per ara són llunyanes.

L’informe admet que hem adquirit tots els vicis de l’Estat. “No tenim una administració orientada als resultats, la transparència, el rendiment de comptes i l’avaluació”, afegeix. Advoca per una cooperació més gran amb el sector privat i per avaluar els directius públics. El Govern vol aplicar almenys l’últim punt: sotmetre els alts càrrecs a examen periòdic i vincular les seves remuneracions a aquests resultats, així com limitar el temps de permanència en el lloc que ocupen. L’objectiu és evitar que els càrrecs es converteixin en col·locacions per amiguisme polític o que es patrimonialitzi la plaça per l’antiguitat.

Ho té molt difícil la vicepresidenta catalana per aplicar aquest pla. Els primers que es resistiran seran els de la seva pròpia federació política. Però fins i tot en el cas que aconseguís aplicar algunes mesures, en l’àmbit polític s’està més per crear institucions que per racionalitzar el model vigent. I es corre el risc que la construcció d’estructures d’Estat serveixi per inflar el sector públic català. Tenir més càrrecs no hauria d’equivaler a disposar de més poder polític.