• 25 jun 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • David González

El dilema de CiU


Si a Catalunya s’elegís en votació separada el president de la Generalitat i el Parlament, com passa a França, sense anar més lluny, aposto que Mas aconseguiria avui una folgada majoria per a la primera cosa i que Junqueras seria el líder de la Cambra i del Govern. Tal és la naturalesa de la mutació que s’intueix en el nacionalisme català postautonòmic. La qual cosa produeix i produirà paradoxes com la que suposa el fet que a ERC hi hagi preocupació perquè es pugui materialitzar abans d’hora el sorpasso anunciat per les enquestes públiques i privades mentre que a CiU, i especialment a CDC, creix la sensació que les coses són així i no com li agradaria a Duran, encara que amb tanta volatilitat electoral pugui passar de tot, fins i tot res.

Ja en temps del tripartit va quedar demostrat, per bé i per mal, que sense CiU no es podia reformar ni l’Estatut ni res que se li assemblés, i tinc per a mi que també quedarà demostrat en els temps que vénen que sense CiU no hi haurà procés, ni sobirania, ni res que se li assembli; sigui amb CiU en la seva forma actual, sigui amb CiU partida en quatre: els convergents republicans, els convergents unioners, els unioners durantistes i els unioners convergents. D’aquí que el problema i el dilema de la federació no sigui tant què passa amb Duran sinó què passa amb CiU, amb CDC i amb Unió, després de Duran i després de Mas.

Per simplificar, el que es dilucidarà en els propers mesos i anys és si a CiU s’imposen els sobiranistes a qualsevol preu –fins i tot al de cedir l’hegemonia política a ERC “pel bé del procés”– o els partidaris que la federació continuï portant el timó de la nau (i no només del nacionalisme). O els uns, o els altres, o la cohabitació, que és el que més els interessa. Si CDC i Unió parteixen peres, CiU deixarà d’existir, però, a més –temps al temps–, difícilment tirarà endavant el procés... tret que d’entre la boira sorgeixi, mutatis mutandis, una Convergència Republicana per la qual ja firma més d’un.

El procés serà dels del sí i dels del no o no serà. Per això, CiU no es pot permetre el luxe de prescindir no tant de Duran sinó del que representa Duran. Que no és cap altra cosa que els altres de CiU, tan imprescindibles o potser encara més que els altres altres.