• 27 jun 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Jordi Barbeta

Transversalitats


Cap altra causa com la del dret a decidir havia provocat tantes transversalitats. A favor i en contra. A favor, des de Duran (i Rigol) fins a la CUP, les pimes i els sindicats, els universitaris, els col·legis professionals i les acadèmies, la gent gran i la joventut, la metròpoli i les comarques, els que són independentistes i els que no ho són però volen expressar-ho democràticament. Segons els últims sondejos, tots junts representen el 78% dels ciutadans. Més insòlita és la transversalitat dels que no estan a favor, el 20% restant: PP, Ciutadans i Foment no són transversals. La transversalitat en aquest àmbit l’ha posat el PSC. El mateix partit que ha centrat totes les seves campanyes electorals en la por de la dreta té ara en comú amb el PP que participa d’un projecte polític espanyol contrari al dret a decidir dels catalans. I té en comú amb la patronal que primer van dir que sí i després es van desdir. El canvi sobrevingut sembla una epidèmia. Li ha passat a Mayte Martín i a Pedro Guerra, dos artistes progressistes que després de comprometre’s amb el Concert per la Llibertat han notat que no s’ho podien permetre i han fet mutis.