• 30 jun 2013
  • La Vanguardia (Català) Ricard Zapata-Barrero

Interacció
positiva


El Quebec i Catalunya tenen projectes semblants, però també reptes comuns que potser difereixen en les seves respostes. Aquest és el cas de la pregunta de com gestionar la diversitat procedent de la immigració.

El Quebec concentra tant els seus esforços a “afrancesar” immigrants que devalua la llengua d’origen. Catalunya ha mostrat indicis, tot i prioritzar el català com a llengua pública comuna, de voler potenciar el multilingüisme. Per tant el Quebec resta, Catalunya vol sumar. Pel Quebec “la diversité c’est les autres”; per Catalunya “la diversitat som tots”. No utilitza “diversitat” com a eufemisme polític “d’altres”.

El Quebec té una concepció vertical de relació societat origen/immigrants, i parteix de la premissa que la relació de poder s’ha de mantenir; Catalunya tracta de potenciar una relació més horitzontal, i equitativa, fins arribar a parlar, com ho fa la ciutat de Barcelona, de “comunitat de ciutadans”. D’aquí es desprèn que davant de la pregunta clau sobre qui defineix la diversitat, pel Quebec està clar que és la mateixa societat quebequesa qui té el monopoli de la definició; per Catalunya, en canvi, aquest poder està compartit.

Tot això fa que sigui pertinent presentar l’enfocament de Catalunya com d’acomodació de la diversitat, posant èmfasi en la idea que gestionar la diversitat equival a construir un nou context d’interacció en tots els àmbits.

Però també es cert que Catalunya està construint la seva “via” com a “protecció” dels altres poders estatals i com a “reacció contra” els conflictes puntuals que s’han anat expressant, però encara no plantejant un enfocament original, basat en els recursos que li aporta la seva pròpia tradició.

Dins d’aquest esforç de definició d’un “marc interpretatiu propi” proposo tres eixos:

1) la diversitat és un bé públic que cal gestionar per evitar que generi desigualtats socials, relacions de poder i comportaments èticament reprovables (racisme i xenofòbia); 2) la diversitat és un recurs per innovar i crear, base del desenvolupament econòmic i social (la diversitat és el nostre petroli!); 3) la diversitat és també una manera d’estar en la societat, i ha de ser el pilar de la cultura pública comuna dels catalans.

Això només s’aconsegueix apostant per una política que potenciï la interacció positiva entre totes les categories de diversitat, promovent espais públics interculturals, interreligiosos, multilingüístics. La interacció és la base de la tradició i dels símbols nacionals, i ha de continuar sent la font inspiradora de la política de diversitat.

Fent explícita aquesta via, Catalunya farà un gran pas endavant en aquesta trajectòria de definició de la seva pròpia filosofia que va començar ja fa més de 10 anys.