• 27 ago. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • IÑAKI ELLAKURÍA Barcelona

El PSC obre la porta de sortida


La direcció socialista, “farta de crítiques”, convida els díscols a deixar el partit
Els sectors crítics acusen Navarro de no respectar “la pluralitat” del PSC
El debat sobiranista reforça la confrontació entre la cúpula i “l’ànima catalanista”

PRIMÀRIES? Moviments dels crítics per forçar l’elecció de candidat a la Generalitat CADENA HUMANA L’anomenat sector catalanista decidirà dijous si s’afegeix a la Via Catalana

 Lluny de calmar els ànims, d’aconseguir suavitzar les discrepàncies, l’aturada per vacances ha enverinat una mica més l’enfrontament entre la direcció del PSC i els sectors crítics, que s’arrossega des que Pere Navarro va arribar, el desembre del 2012, a la primera secretaria del partit. L’escalada d’hostilitats dels últims dies ha estat tal, amb el debat sobiranista i la cadena humana de fons, que el nucli dur socialista ha optat per passar de les advertències als fets i obrir les portes del partit perquè aquells dirigents que no acceptin el full de ruta federalista puguin buscar “col·locació” en un altre lloc.

Assenyalats. Els tres dirigents del PSC estan al punt de mira de la direcció per les seves crítiques

“Fins aquí hem arribat, una cosa és el debat intern, la discrepància des de la lleialtat, i una altra és estar posant diàriament en qüestió la legitimitat de Navarro”, remarquen des dels quarters generals del PSC, al carrer Nicaragua.

En aquest calent inici de curs, en el punt de mira de la direcció socialista es troben els exconsellers Joaquim Nadal i Montserrat Tura –que els últims dies s’ha despenjat amb fortes crítiques a la direcció de Navarro–, a més de Marina Geli i de l’alcalde de Lleida, Àngel Ros. També el corrent intern Avancem, que, sota el lideratge de Joan Ignasi Elena, ha començat a moure’s i a buscar suports a fi de forçar unes primàries per escollir el candidat del PSC a la Generalitat.

La relació de la cúpula amb aquests sectors crítics, representants de l’anomenada ànima catalanista, està pràcticament trencada, cosa que obre un escenari d’incertesa en el socialisme català. Ningú no vol arribar al xoc de trens, que seria molt desigual a causa del poc pes de què gaudeixen els crítics en les estructures del PSC, però ningú no s’atreveix tampoc a descartar-ho després dels últims episodis.

“El problema no té solució a curt termini, però el partit no pot permetre’s aquest soroll de fons”, assenyala un membre de l’executiva, que remarca que el full de ruta socialista, que té el suport de la direcció del PSOE –com ahir va expressar Oscar López–, és tan clar com inamovible: rebuig a l’independentisme, defensa d’una consulta legal i acordada amb el Govern central; treballar per reformar la Constitució i impulsar des del Parlament i els ajuntaments una oposició “netament d’esquerres” a les polítiques de CiU.

Els retrets, amarats d’acritud, són mutus. La direcció del PSC acusa els veterans dirigents socialistes, que durant anys van ser a la sala de comandaments del partit, de mostrar-se “crítics” una vegada van sortir del Govern i van perdre el seu pes al PSC, així com de pujar al “carro sobiranista” per simple oportunisme polític.

Al seu torn, en aquesta espiral de crítiques creuades, el sector catalanista –que dijous decidirà si s’afegeix a la Via Catalana, com així ho faran els set alcaldes del PSC de les Terres de l’Ebre– acusa Navarro de no respectar la pluralitat fundacional del partit, quan el juliol del 1978 naixia l’actual PSC de la fusió de tres formacions: el Partit Socialista de Catalunya-C (Congrés), la Federació Socialista Catalana (PSOE), i el Partit Socialista de Catalunya-R (Reagrupament).

En un escenari polític molt diferent del dels anys de la restauració de la democràcia, la nova estratègia de “tolerància zero” amb els dissidents que vol aplicar Navarro, i que en les últimes executives va avançar el secretari d’acció política, Antonio Balmón, podria traduir-se en la creació d’una comissió d’alcaldes afins a l’actual direcció per controlar des dels municipis les veus crítiques i unificar criteris de la seva oposició. El ferm missatge llançat per la direcció socialista va provocar ahir la immediata reacció d’alguns dels representants del sector crític. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, membre de l’executiva del PSC, va defensar que al partit “no hi sobra ningú”, sinó que en un moment de debilitat organitzativa com l’actual l’important és sumar.

En una entrevista a TV3, Ros va fer servir un to conciliador, per provar de rebaixar la confrontació, i va situar les discrepàncies dins de “la pluralitat” del PSC. Va negar, així mateix, que darrere de les seves declaracions allunyades dels postulats del carrer Nicaragua hi hagi la voluntat de qüestionar la direcció socialista.

“Des d’un comú denominador socialdemòcrata, les diferents posicions reflecteixen la societat catalana, que no té una visió uniforme sobre les relacions Catalunya-Espanya”, va insistir l’alcalde de Lleida, que no descarta anar a la cadena humana.

Un altre dels que va parlar ahir va ser Joaquim Nadal, que veu com el seu càrrec com a president del PSC de Girona perilla després que s’hagi associat amb l’alcalde d’aquesta ciutat, el convergent Carles Puigdemont, en defensa del dret a decidir. “No crec que jo sobri al PSC, i si algú ho pensa que ho digui, però que ho digui amb aquestes paraules i llavors farem el procés que calgui fer”, va ser la rèplica de Nadal a la direcció.

Mentrestant, el diputat Xavier Sabaté, molt actiu aquest estiu a les xarxes socials, va evidenciar el desconcert que nia avui al socialisme català amb un missatge al seu blog dirigit tant a la cúpula del partit com als representants del sectors crítics: “Al PSC no hi sobra ningú, falta més disposició a continuar un mateix camí i un mateix discurs, però no sobra ningú al partit”.