• 6 sep. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Quim Monzó

El cost i el valor
de les urnes


Si les urnes que utilitzem en altres votacions fossin del Govern, no caldria comprar-ne

Dies enrere La Vanguardia publicava a la secció de Política un titular engrescador: “Camacho anirà als tribunals per impedir que el Govern compri urnes”. El cognom Camacho fa referència, en aquest cas, a la presidenta del PP català, Alicia SánchezCamacho, que ha contestat amb aquesta afirmació les paraules de la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, que va anunciar que preveuen ja una partida dels pressupostos del 2014 per pagar les despeses de material i organització necessaris per fer la famosa consulta. Camacho és de l’opinió que el Govern vol destinar “els diners dels impostos dels catalans, que diu que no té, a una consulta il·legal, i més quan retalla en partides socials”. Es tracta d’una reedició de la genialitat de Xavier Sabaté, el diputat del PSC que fa setmanes va fer aquell gloriós tuit: “Ningú no es pregunta a la Catalunya anestesiada per què tantes morts a les platges? Avui dos morts més. I el Govern? Ah! Prepara la cadena”. La Via Catalana i la consulta són les culpables de tots els mals del país i, aviat, del món sencer.

L’urna és la icona bàsica de la democràcia i amenaçar de dur als tribunals un govern que vol comprar-ne significa que Camacho té les conviccions fermes. Si les urnes que utilitzem en altres votacions fossin del Govern, no caldria comprar-ne, però no ho són, i els seus propietaris no estan disposats a deixar que es facin servir en una consulta que consideren aberrant. Però parem atenció a Camacho i calculem quant ens costaran. D’entrada, ¿quantes urnes caldrà comprar? A Catalunya hi ha 947 municipis. Als petits, amb una n’hi haurà prou, però a mesura que els municipis són més grans en calen més. Posem que en total en calguin tres mil, ¿o quatre mil? Va, posem-ne cinc mil. Busco empreses que es dediquin a vendre urnes. N’hi ha un munt: Twenga, Faberplast... Faig un cop d’ull a cada un dels catàlegs i finalment em decideixo per D&TP. En trio una de 250 x 350 x 250 mil·límetres, i 4 de gruix, amb cadenat, perquè ningú no la pugui obrir durant la jornada de votacions. Preu per unitat: 73,45 euros (i un 15% de descompte si en compres més de 25, com és el cas). Si no m’equivoco, en total surten per 367.250 euros. En resto 55.087 (del 15% de descompte) i el resultat final és 312.162. És una quantitat prou considerable com per pensar que Alicia Sánchez-Camacho té raó. Aquests 312.162 euros es podrien dedicar a una causa molt millor com, per exemple, comprar flotadorets per als quatre submarins S80 que fa uns mesos va comprar el Ministeri de Defensa –per 2.200 milions d’euros– i que ara s’ha vist que, un cop enfonsats, són incapaços de tornar a la superfície. Imaginin amb 312.162 euros la quantitat de flotadorets amb cap d’ànec que es podrien lligar als costats dels submarins. Segur que aleshores tornarien a la superfície sense cap problema.