• 8 sep. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Jordi Barbeta

Consulta per
quedar-se


Mas presenta la independència com l’única alternativa a un canvi d’estatus de Catalunya dins Espanya

Éel més probable és que tots els esforços d’Artur Mas per celebrar una consulta legal i acordada i de superbonrollo desembocarien en un pronunciament de la ciutadania catalana favorable a quedar-se a Espanya. Per alguna raó el president mai parla d’independència sinó d’estructures d’Estat i d’Estat propi.

L’estadística assenyala que només s’independitzen els països que, en no trobar cap altra sortida, declaren unilateralment la independència i aconsegueixen el reconeixement internacional, com Eslovènia o Lituània. Segons el que ha dit ara Artur Mas, Catalunya podria convertir-se en un Estat independent mitjançant una declaració unilateral del Parlament posterior a les eleccions plebiscitàries del 2016, però, alerta, només amb dues condicions: que l’Estat espanyol s’entossudeixi a convèncer al món que no està disposat a establir amb Catalunya cap relació que no sigui sotmetre-la al dret de conquesta, i que per una vegada en la història les potències mundials es compadeixin dels catalans.

Tot aquest raonament porta a una conclusió que és una paradoxa. Si es fa la consulta, Espanya no es trenca. I si no es fa, decidirà Washington. Si Rajoy ja vol parlar amb Mas, potser és que s’ho veu a venir. s una obvietat que la gent que demana una consulta a Catalunya no ho fa per romanticisme democràtic, sinó perquè vol la independència. Els que es volen quedar a Espanya, no necessiten cap consulta, tot i que alguns són tan demòcrates que accepten que els que no pensen com ells puguin pronunciar-s’hi. El sondeig que publica avui i demà La Vanguardia dóna una dada interessantíssima. Més del 44% dels espanyols està disposat a acceptar que els catalans decideixin pel seu compte. Són sobretot votants socialistes, senyor Rubalcaba, el que posa en evidència l’enorme diferència que separa l’Espanya real del Madrid oficial. Però bé, és clar que tots els que argüeixen el dret a decidir el plantegen per aconseguir la independència... tots menys un: Artur Mas.

Tot apunta que el president català ha arribat a la conclusió que només amenaçant amb la independència podrà aconseguir el seu veritable objectiu, que és canviar l’estatus polític de Catalunya dins d’Espanya, d’acord amb l’aspiració majoritària que els catalans expressin. La política comparada li dóna la raó. Els quebequesos han votat dues vegades i les dues s’han estimat més quedar-se al Canadà, això sí, un cop reconegut el Quebec com a nació diferent i augmentant-ne l’autogovern. És també el que preveuen que passarà a Escòcia, on els nacionalistes es conformen amb un terç dels vots al referèndum que els permeti renegociar-ne l’estatus. La convocatòria de consultes al Quebec i a Escòcia ha obligat canadencs i britànics a presentar propostes seductores per convèncer quebequesos i escocesos que mai no estaran millor fora que dins. Si l’Estat espanyol reaccionés igual, el més probable és que tots els esforços d'Artur Mas per celebrar una consulta legal i acordada i de superbonrotllo desembocarien el un pronunciament de la ciutadania catalana favorable a quedar-se a Espanya. Per alguna raó el president mai parla d'independència sinó d'estructures d'Estat i d'Estat propi.

L'estadística assenyala que només s'independitzen els països que, en no trobar cap altra sortida, declaren unilateralment la independència i aconsegueixen el reconeixement internacional, com Eslovènia o Lituània. Segons el que ha dit ara Artur Mas, Catalunya podria convertir-se en estat independent mitjançant una delcaració unilateral del Parlament posterior a les eleccions plebiscitàries de 2016, però. alesta, només amb dues condicions: que l'Estat espanyol s'entossudeixi a convèncer el món que no està disposat a establir amb Catalunya cap relació que no sigui la de sotmetre-la al dret de conquesta, i que per una vegada en la història les potències mundials es compadeixin dels catalans.

Tot aquest raonament porta a una conclusió que és una paradoxa. Si es fa la consulta, Espanya no es trenca. I si no es fa, decidirà Washington. Si Rajoy ja vol parlar amb Mas, potser és que s'ho veu a venir.