• 10 sep. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Miquel Roca Junyent

Llegir-ho bé!


Ara toca reconèixer el problema i acceptar el diàleg com a via de solució o apropament

 Demà, Onze de Setembre, Catalunya viurà una gran mobilització ciutadana. Milers i milers de persones posaran de manifest una il·lusionada ambició col·lectiva per construir un projecte de futur propi; se senten amb força i convicció per decidir sobre aquest futur i volen que la seva voluntat sigui respectada.

A partir de demà passat es faran moltes lectures sobre el que ha estat i representa aquesta gran mobilització. I seria bo que aquestes lectures es construïssin amb objectivitat; amb serenitat. Demà la rauxa; demà passat el seny. Aquí i fora d’aquí; aquí i a Madrid.

A Catalunya, per tal de fer de l’entusiasme un exercici de cohesió i integració, i Espanya també ha de saber llegir el que a Catalunya està passant. Seria un error, un gran error, voler ignorar la situació o voler-la tractar com un tema menor. O fins i tot, des del menyspreu o la frivolització.

No és l’hora de les actituds prepotents o autoritàries. Ara toca reconèixer el problema i acceptar el diàleg com a via de solució o apropament. No té sentit voler escoltar tothom que planteja reivindicacions –des dels hipotecats fins als preferentitstes– i, en canvi, ignorar les veus col·lectives d’una àmplia representació social de Catalunya.

Es podrà dir que el que de Catalunya arriba són veus que no poden ser escoltades des d’una perspectiva històrica espanyola. Però, precisament, la dificultat fa més necessari el diàleg. Cal escoltar i esbrinar, per vies democràtiques, el pes social d’aquestes veus reivindicatives. La democràcia contemporània exigeix escoltar molt; el vot lliure i secret garanteix l’eficàcia del saber escoltar.

I ara, Espanya, toca escoltar; toca deixar que la lliure expressió faci el seu camí. Que es quantifiqui l’abast de la reivindicació.

Cal llegir bé el que està passant. La llibertat ens hi obliga. La democràcia ho imposa. Cal superar tòpics i tabús. Tot canvia i canviarà, però el curs de la història, quan vol ser un curs de llibertat i de progrés, es fa des del diàleg i el respecte.

Llegir-ho bé!