• 11 sep. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Jordi Barbeta
  • Barcelona

Diada perquè el món se n’assabenti


Ofensiva per demanar a la comunitat internacional suports al procés sobiranista
Artur Mas reafirma el seu compromís: “El poble català ha de ser consultat l’any que ve”
Els promotors de la Via Catalana preveuen una participació multitudinària

EL ‘CATALAN WAY’ Mas reivindica la catalana manera de fer les coses en pau i democràcia
EL PROJECTE SOCIAL El president equipara l’objectiu nacional amb la recuperació i el final de les retallades EL GOVERN ESPANYOL Montoro assegura que “no s’entén Espanya sense Catalunya i viceversa” POSICIONAMENTS El PP no anirà a actes institucionals, Unió crida a mobilitzar-se i Tura s’apunta a la Via

 Centenars de milers de ciutadans agafats de la mà formant una cadena humana de punta a punta del país, des del Pertús fins a Alcanar, o viceversa, tornaran a fer avui, segons totes les previsions, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, una nova demostració al món de l’existència d’un sentiment sobiranista a Catalunya que reivindica la independència.

És una evidència que el destinatari de la multitudinària manifestació que es preveu per avui és sobretot la comunitat internacional, conscients com són els organitzadors de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) que només amb sòlids suports internacionals el somni de la independència podrà fer-se realitat. Per això la Via Catalana ha tingut prolegòmens a les principals capitals del món i ho confirma l’ofensiva del Govern de la Generalitat en la premsa internacional.

El mateix president, Artur Mas, que reservant el seu paper institucional no participarà en la Via Catalana cap a la Independència, va aprofitar el seu missatge institucional amb motiu de la Diada per proclamar en anglès el

catalan way, que segons el seu parer és la manera catalana de fer les coses i que es basa en “democràcia, diàleg, legalitat, civisme, esperit pacífic, àmplies majories i respecte a les minories”.

El president de la Generalitat no serà present en la manifestació, però sí que hi seran la major part dels membres del seu Govern, i la seva posició favorable a la iniciativa de l’ANC és inequívoca: “Tindrem una gran demostració de patriotisme, de civisme i de compromís”. Conscient que les seves recents declaracions havien generat dubtes en alguns àmbits sobiranistes, el president de la Generalitat va voler ser contundent: “El meu compromís avui no només és tan sòlid com el de fa un any, sinó que és clarament explícit: el poble de Catalunya ha de ser consultat l’any que ve sobre el seu futur polític. Tan ferm és el meu compromís amb el dret a decidir del poble català –va afegir Artur Mas– que, com he donat a conèixer aquests dies, estic disposat a utilitzar tots els instruments democràtics i legals a les meves mans per facilitar que els ciutadans de Catalunya puguin decidir el seu futur com a país”.

L’estratègia d’internacionalització del procés sobiranista català ha inclòs un article del president Mas a The New York Times i declaracions del conseller de Presidència, Francesc Homs, a The Guardian. El president de la Generalitat defensa al rotatiu novaiorquès “una relació fraternal d’igual a igual” entre Espanya i Catalunya i que l’objectiu és “tenir més control sobre la nostra economia, la nostra política i els nostres serveis socials”.

Conclou Artur Mas que “a Europa els conflictes s’han resolt democràticament i això és al que aspirem...”. “Volem llibertat per votar”, insisteix. En termes similars s’expressa el conseller Francesc Homs al diari britànic The Guardian, però subratllant que “Espanya ha fallat a Catalunya i ara l’ha de deixar anar”.

A més de ratificar el seu compromís polític, el president de la Generalitat va tornar a presentar el procés sobiranista català com a inseparable de la recuperació econòmica del país que permeti posar fi a les retallades socials. “Dret a decidir, prosperitat, justícia social i qualitat democràtica són, totes elles –segons Artur Mas–, parets mestres de la casa que volem construir. Si una d’aquestes parets s’esquerda, tota la casa queda afectada”.

A Madrid, el debat català es va suscitar en el Senat a propòsit de les preguntes dels senadors Josep Lluís Cleries, de CiU, i José Montilla, del PSC, però el representant de l’Executiu, el titular d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va reafirmar les tesis oficials conegudes, de rebuig del dret a decidir dels catalans: “No es pot entendre Espanya sense Catalunya, ni Catalunya sense Espanya, i és la democràcia el camí que farà que continuem junts”.

La vigília de la Diada van créixer els posicionaments de partits i dirigents polítics. Unió Democràtica de Catalunya, partit que no va voler sumar-se com a organització a la Via Catalana, va fer una crida a la mobilització pel dret a decidir i l’exercici del dret a l’autodeterminació. Finalment, la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, dirigent del partit democristià, serà la principal autoritat institucional del país que s’incorpori a la cadena humana, al seu pas per la comarca de la Selva.

L’exconsellera Montserrat Tura, del PSC, també va anunciar ahir la seva participació a Vidreres, amb la gent de Mollet del Vallès. Finalment, Alicia Sánchez-Camacho, la líder del Partit Popular de Catalunya, va anunciar que la seva formació no participarà en cap dels actes institucionals.