2013 0911. Anem fent Via


  • 11 sep. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Pilar Rahola

Anem fent via


Orgull de país, capaç de convertir en festa les seves reivindicacions, amb esperit de pau i alegria

Ha arribat el dia, el nostre dia. Després de mesos de preparació ciutadana, amb centenars de persones de tot el territori dedicant hores i il·lusió per tal que la Via Catalana sigui un èxit, avui és el dia D. I l’hora H serà les 17.14, quan, emulant la vella campana Honorata, sonarà la campana de la Seu de Lleida i centenars de milers de catalans enllaçarem les mans per mostrar les nostres raons al món. Arriba, doncs, un altre onze de setembre mític, que se sumarà a la llarga llista de grans diades que acumulem en la nostra adolorida història.

Avui toca gaudir i acumular emocions col·lectives que recordarem tota la vida. I tots aquells no catalans d’arreu del món que vulguin mirar-nos amb ulls de mirar, i no amb la mirada fosca de la intolerància i la imposició, veuran un poble que lluita amb la força del testimoni pacífic. No som Bolívar, som Gandhi. Si avui un sol ximple català crema banderes o fa qualsevol acte incívic en nom de Catalunya, que quedi escrit que l’absoluta majoria el rebutgem, perquè res, en nom de la pacífica reivindicació catalana, justificarà les seves bestieses.

El dia just ha començat, però ha d’acabar tranquil com neix, més emotiu de la molta emotivitat que ja batega i, sobretot, més prenyat de força de la molta força que ja té. Que res no l’embruti.

Algunes consideracions per reblar la transcendència del dia. La primera és que, com ha estat en totes les grans diades de la nostra història, el protagonista és el poble. Per molt que els micròfons irredempts de l’Espanya una vulguin fer creure que això és una febrada de Mas, que semblava bon noi i els hi ha sortit eixelebrat, o fins i tot que ho fa per motius espuris (les teories arriben al deliri), el fet és que els líders polítics acompanyen el procés, però no el dominen. Tant Mas com Junqueras són d’una importància cabdal, han de definir l’estratègia, pactar les vies, trobar els acords, i, certament, si Mas no hagués fet la passa endavant, tot seria molt més feble. Però sense la força de milers de persones que han fet la passa endavant, la seva importància quedaría minvada. Això és el que no entenen a les Espanyes, i per això no entenen res: que aquest moviment ve de baix a dalt, i la seva clau no és política, sino ciutadana. La segona cosa, és que la il·lusió col·lectiva ha de tenir el cor calent però també el cap fred, perquè aquest procés històric és tan complex que necessita tanta força emocional, com intel·ligència estratégica. No defallim, ni ens aturem, però tampoc no ens esverem. I finalment, orgull de país, capaç de convertir en festa les seves reivindicacions, amb un esperit de pau i alegria que recorda el millor de la nostra identitat. No cal dir que ho tergiversaran, que mentiran, que diran pestes de nosaltres. Però avui donarem una llicó de civisme polític, i fent-ho honorarem la millor tradició catalana. Feliç Diada.

Comments