• 17 sep. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • JORDI BARBETA BEATRIZ NAVARRO Barcelona / Brussel·les. Corresponsal

Brussel·les reitera que si Catalunya s’independitza quedarà fora de la UE 


El Govern subratlla que al final del camí hi ha d’haver una negociació política

La setmana passada la Comissió Europea es va negar a fer cap comentari sobre la multitudinària manifestació independentista de la Diada i el Govern de la Generalitat va valorar el silenci com una actitud de respecte i neutralitat respecte al procés català que probablement no va satisfer les autoritats espanyoles. Potser per això la Comissió Europea va reiterar ahir la posició expressada altres vegades simultàniament a dos escenaris. A Barcelona, el comissari espanyol Joaquín Almunia, i a Brussel·les, la portaveu de la Comissió Pia Ahrenkilde van declarar que “si una part d’un Estat membre deixa de formar part del seu territori perquè es fa independent, els tractats deixen d’aplicar-se en aquest territori”. També va dir la portaveu que qualsevol nou Estat pot sol·licitar l’adhesió a la Unió Europea. Almunia va ser més taxatiu ahir que en anteriors ocasions. “La part segregada no és membre de la UE”, va dir.

Joaquín Almunia va participar ahir en una conferència a Barcelona

El comissari espanyol va assegurar: “La UE mira amb preocupació el que passa a Catalunya i tots demanem que es busquin vies perquè la situació s’encarrili”. En aquest sentit va apel·lar als governs espanyol i català a asseure’s per trobar una solució al conflicte “en una taula, cara a cara amb el cap fred i no per carta”.

“El que ha dit el vicepresident Almunia està perfectament en línia amb la nostra posició general sobre això”, va declarar poc després a Brussel·les la portaveu Ahrenkilde, que per primer cop en mesos va accedir a explicar en públic quines serien les conseqüències per a la UE d’una hipotètica declaració d’independència a Catalunya.

La portaveu es va remetre a l’única anàlisi legal que la Comissió Europea ha fet pública sobre el tema. El text es remunta a l’any 2004, quan una eurodiputada gal·lesa va preguntar a l’Executiu comunitari per les conseqüències de la independència d’una part d’un Estat membre i la institució li va respondre amb una anàlisi jurídica que plantejava com a referent el cas de la independència d’Algèria respecte a França, que resulta diferent i distant dels casos català i escocès.

Estava previst per endavant que la Comissió es pronunciés avui. Va poder comprovar-se perquè la portaveu va llegir els arguments en un full de paper que portava preparat per a la seva compareixença diària davant la premsa: la via perquè “qualsevol Estat europeu” que es comprometi a respectar i promoure els valors de la Unió Europea pugui ingressar a la UE ve marcada per l’article 49 del tractat de Lisboa, va recordar. La segona part de l’article en qüestió indica que el Consell (la institució on s’asseuen els estats) es pronunciarà “per unanimitat” sobre una hipotètica petició d’ingrés i la decisió haurà de ser ratificada per “tots els estats contractants”.

La Comissió Europea no vol anar més enllà del pla estrictament jurídic i no polític a l’hora de avaluar les conseqüències d’una eventual independència de Catalunya, que insisteix a qualificar d’“una qüestió d’organització interna i constitucional” d’un Estat membre. La portaveu va refusar sumar-se a la crida al diàleg que hores abans havia fet el comissari Almunia a Barcelona. La portaveu va admetre que els criteris són revisables i podrien actualitzar-se a petició d’un Estat membre, però ni Londres ni Madrid no han mostrat cap interès en reobrir el debat, pel que Brussel·les només es pronunciarà definitivament sobre les conseqüències de la independència d’Escòcia o de Catalunya quan es produeixi o abans si ho sol·licita oficialment qui té la potestat de fer-ho: el Regne Unit, el Regne d’Espanya o qualsevol dels 28 estats membres.

La reacció catalana també continua sent la mateixa de sempre. Josep Antoni Duran Lleida, secretari general de CiU, que es troba a Panamà, no va tenir inconvenient a admetre que “els tractats diuen el que diuen”. El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, que va ser present en la declaració que va fer Joaquín Almunia, va insistir que de moment només hi ha “lectures jurídiques” i que ja s’estan analitzant solucions polítiques per al cas d’Escòcia. El principal argument del Govern de la Generalitat és que una eventual independència d’Escòcia o de Catalunya suposaria un esdeveniment sense precedents que la Unió Europea no tindria més remei que plantejar-se en termes polítics. El portaveu del Govern de la Generalitat, Francesc Homs, va considerar: “Si algun dia això passa, espero que el principi de la democràcia prevalgui sobre tots els altres”, i es va mostrar convençut que la situació acabaria desembocant en una ne-

gociació política. “Es podria entendre que a les primeres de canvi hi hagués resistències –va assenyalar Homs–, però al final del camí hi haurà una negociació política perquè la Unió Europea i Espanya seran conseqüents amb els principis democràtics”.

En mitjans de la Generalitat s’atribueix la reiteració de la Comissió Europea a pressions del Govern espanyol després de l’atenció que ha despertat en la premsa internacional la mobilització de la Diada. Ja va passar fa un any quan després de la manifestació de l’Onze de Setembre, Almunia va declarar que “no és honest dir que Catalunya quedaria fora de la UE” i va afegir que els catalans mai no perdrien els seus drets com a ciutadans europeus. Òbviament Almunia va haver de rectificar aquestes afirmacions i ahir va insistir en la tesi espanyola oficial.