• 26 sep. 2013
  • La Vanguardia (Català)

Mas: diàleg, acord i majories


 EL president de la Generalitat, Artur Mas, va solemnitzar ahir en l’inici del debat de política general al Parlament el full de ruta de l’anomenat procés sobiranista i, alhora, la voluntat de consolidar la majoria parlamentària entorn del dret a decidir i la consulta sobre el futur polític de Catalunya mitjançant el diàleg i l’acord amb altres grups i en el marc de la legalitat. En aquesta mateixa direcció va renovar el compromís per negociar amb el Govern espanyol o bé un acord que autoritzi la celebració de la consulta a l’empara de les lleis o bé que la toleri evitant plantejar un conflicte jurídic contra la llei catalana per regular-la, que el cap de l’Executiu català preveu tenir aprovada abans de final d’any.

El líder de CiU va dividir el seu discurs en quatre grans blocs encapçalats per la transició nacional, però va abordar també la situació financera de la Generalitat i el seu correlat en la capacitat de despesa social –molt minvada per la crisi i les retallades, tot i que, va dir, s’ha preservat el nucli dur de l’Estat de benestar–; l’evolució de l’atur –confia que la destrucció d’ocupació hagi tocat fons– i, finalment, el debat sobre la regeneració democràtica –més transparència per soldar la fractura entre política i ciutadania–. Va ser un discurs complet, i fins i tot amb un plantejament innovador, amb el qual Mas va intentar infondre confiança en el futur alhora que va admetre la molta feina que encara queda pendent per encarrilar la recuperació de l’economia. Com a punts positius, va identificar fins a una desena d’àmbits en què Catalunya millora o consolida les expectatives, com les exportacions o la captació d’inversió estrangera. I, com a negatius, va anotar deu assumptes més a resoldre –com l’atur juvenil i el de llarga durada–, als quals va atorgar màxima prioritat. El president no va esquivar el difícil dia a dia de molts catalans, si bé va atribuir en part la responsabilitat al Govern central, en al·ludir al que veu com una desproporció en el repartiment dels sacrificis.

Sobre la consulta, el president va llançar un missatge de pes que hauria de moure a la reflexió: “Catalunya sent un afecte real per Espanya, l’estima, però ja no confia en l’Estat espanyol”. Ho va fer després de situar l’origen del problema en la laminació de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional amb la sentència del 2010 i la negativa del president Mariano Rajoy a negociar el pacte fiscal arran de la manifestació de la Diada del 2012. Per això, Mas va insistir que “les urnes són la solució, no el problema” i va apel·lar a la voluntat política perquè els catalans puguin pronunciar-se sobre el seu futur. Fidel al seu full de ruta, que preveu realitzar la consulta el 2014, no va descartar convocar eleccions si la consulta és denegada.

Mas, que compta amb el suport explícit –i la pressió– d’ERC per mantenir el rumb que s’ha traçat, va tornar a allargar la mà a la resta de grups, singularment el PSC, que aposten amb matisos pel dret a decidir i la consulta, i amb els quals CiU espera ampliar avui l’espai d’acord per dur-la a terme. Ahir, la patronal Foment del Treball va anunciar que se sumarà al manifest sobre el dret a decidir elaborat per l’expresident del Parlament Joan Rigol, encara que no subscriurà el Pacte Nacional, que ja va rebutjar al seu dia. Mas va elogiar la mobilització ciutadana massiva de l’última Diada, però va apel·lar sempre als marcs legals vigents –en els quals veu possible encaixar la consulta– i al respecte recíproc entre majories i minories. Aquestes són les regles indefugibles: les lleis i la democràcia.