• 28 sep. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • JOSEP GISBERT Barcelona

Duran defensa la “posició central” de la tercera via per a la consulta


“Si no pactem amb l’Estat, el conflicte està servit”, avisa el líder d’Unió

EL MODEL “L’Estat propi també pot ser dins d’un Estat confederal dins d’Espanya”
LA CONSULTA “Si només hi ha una pregunta, haurà triomfat la idea d’ERC”
LES ALTERNATIVES “No crec que només s’hagin acumulat decepcions sobre les terceres vies en cent anys”
EL PROCÉS “Si el resultat és dividir CiU i el PSC, doncs quina pena d’operació”
LA PRESSIÓ “A Catalunya hi ha caverna mediàtica. No es pot parlar amb llibertat” El líder d’Unió no es planteja la ruptura amb CDC, però no l’exclou segons com avanci el procés

Josep Antoni Duran Lleida va considerar ahir que en aquests moments la possibilitat de pactar la consulta amb el Govern espanyol és absolutament nul·la, i molt més si el seu objectiu és la independència de Catalunya, i per això va defensar la “posició central” de la tercera via, com l’única que “no participa de fronts ni espanyolistes ni independentistes” i pot contribuir a facilitar l’acord.

MANÉ ESPINOSAJosep Antoni Duran Lleida va ser entrevistat ahir per Jordi Basté a RAC1

“No veig cap possibilitat que el diàleg amb l’Estat tingui receptivitat i puguem arribar a acords i s’autoritzi una consulta”, va afirmar en una entrevista a RAC1, convençut que “Madrid autoritzarà o no la consulta en funció de quina sigui la pregunta”, de manera que, segons la seva opinió, si hi ha una manera d’assolir un acord amb el Govern espanyol és oferint una consulta que reflecteixi la pluralitat d’opcions existents sobre l’encaix de Catalunya a Espanya. I és que la necessitat de pactar la consulta entén que és, en qualsevol cas, imperiosa, perquè “si no la pactem, el conflicte està servit, i tots hi prendrem mal”, va reblar a la carta web.

El líder d’UDC es va ratificar en les tesis del seu article de dilluns a La Vanguardia en defensa d’una tercera via entre “la secessió i la submissió” que, al seu parer, és molt present en tota la societat catalana. Una tercera via que Artur Mas, en les intervencions en el debat de política general, va considerar fracassada, encara que va admetre la possibilitat d’incloure-la en una consulta, que és el que va valorar especialment Josep Antoni Duran Lleida. “No acabo de subscriure les afirmacions del president, perquè no crec que només s’hagin acumulat decepcions sobre les terceres vies en els últims cent anys”, va subratllar, per la qual cosa va reafirmar la seva voluntat de “no deixar orfes” els que desitgen, per exemple, que la consulta tingui una pregunta amb tres respostes i la va contraposar als que preconitzen una pregunta única sobre independència sí o no, que significaria, de fet, que “haurà guanyat la idea d’ERC”.

L’abast de la pregunta és precisament el gran escull que es presumeix a partir d’ara entre UDC i CDC, i ahir mateix ja va quedar en evidència. Durant l’entrevista al dirigent democristià, Josep Rull, secretari d’organització convergent, va tuitejar, a tall de rèplica a les paraules del soci, que la pregunta havia de ser única i directa i les respostes sí, no o en blanc. Josep Antoni Duran Lleida va evitar entrar en polèmica, però va recordar que enlloc CiU no havia dit que la consulta fos sobre la independència i que s’havia presentat a les últimes eleccions amb un projecte d’Estat propi, no d’independència, que va precisar que no són sinònims. I ho va exemplificar: “L’Estat propi també pot ser dins d’un Estat confederal dins d’Espanya, com passa amb Baviera a Alemanya”. No va negar, en tot cas, que les friccions entre CDC i UDC puguin agreujar-se, encara que va voler deixar molt clara la seva posició en aquest supòsit: “No em plantejo la ruptura amb CDC, però els fets poden portar situacions que un no desitja”.

Més enllà de les diferències amb CDC, la posició del líder d’UDC va comptar amb el suport de la seva coreligionària Joana Ortega, vicepresidenta del Govern, que va subscriure que la pregunta de la consulta no pot ser una cotilla i va defensar un procés “inclusiu” i amb la “màxima cohesió social”. “A Catalunya hi ha moltes sensibilitats, totes legítimes, i la que no es troba en els extrems és la majoritària, i jo vull escoltar a aquesta majoria”, va declarar a Catalunya Ràdio. Una majoria que va evitar explícitament qualificar de silenciosa per no ser equiparada a les tesis que postula la líder del PP Alicia Sánchez-Camacho.

Qui també es va alinear amb Duran va ser José Montilla, l’expresident català, que va advertir que una consulta polaritzada amb una pregunta sobre la independència només amb dues opcions pot fracturar Catalunya i va aconsellar plantejar “altres vies menys traumàtiques”. “Un cert tipus de consulta pot dividir una societat”, va assenyalar, i va posar com a exemple el referèndum de l’OTAN a Espanya, encara que “el problema és quan aquestes fractures són sobre qüestions que poden ser irreversibles”.