• 22 may 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Pilar Rahola

Quan comença
malament…


Amb els correbous, Catalunya va perdre la batalla moral davant altres pobles que tenen corrides

Celebro l’actitud decidida del conseller d’Interior, Ramon Espadaler, respecte a les corrides il·legals que s’estan perpetrant en algunes zones de les Terres de l’Ebre, i que els turoperadors ofereixen com a distracció a turistes russos. Després de l’actitud poruga del conseller Pelegrí i de la defensa hooligan del senyor Xavier Pallarès, delegat de la Generalitat a la zona, semblava que el Govern es prenia la seva pròpia llei a la torera, amb perdó de la metàfora òbvia. Però noblesa obliga a reconèixer que Espadaler s’ha posat les piles i, després d’assegurar que hi haurà tolerància zero per a les proves i la resta d’espectacles taurins, ha tramitat les primeres multes. Comença així el procés sancionador que havien demanat diverses organitzacions animalistes, entre les quals la plataforma Prou!, impulsora de la ILP contra les corrides, que havia presentat denúncia als jutjats. Esperem, tanmateix, que res no freni l’autoritat del Govern en la matèria, perquè l’experiència en aquest tema no és precisament satisfactòria.

Tornem, doncs, a la qüestió dels toros i les Terres de l’Ebre. És evident que és per aquesta zona que pressionen els interessos econòmics taurins, convençuts que és el flanc català més feble en matèria de drets dels animals. I, per això mateix, és aquí on se centra la qüestió. Per què s’estan produint proves i corrides il·legals en aquesta part del territori? Perquè és a l’únic lloc de Catalunya on es perpetren pràctiques bàrbares de l’estil d’estirar amb sogues o posar foc a les banyes dels pobres toros.

L’esquerda dels correbous en la llei contra les corrides és un forat negre que desestabilitza la llei per complet, deslegitima l’argumentari català en la matèria i obre la porta a la pressió dels lobbies taurins. Aquest va ser l’error, aquesta va ser la genuflexió i aquest va ser l’escàndol: que la Catalunya que prohibia les corrides de toros permetia alhora altres pràctiques violentes contra els mateixos animals. Amb aquesta decisió, emparada només pels interessos partidistes per mantenir quatre vots a la zona, Catalunya no sols va perdre la batalla moral davant altres pobles que mantenen les corrides, sinó que també es va disparar un tret al peu. Malgrat que crec en la seriositat del conseller d’Interior i en la seva voluntat de mantenir la tolerància zero, l’existència de correbous deixa oberta permanentment la ferida, i això sempre serà aprofitat per intentar consolidar pràctiques bàrbares amb animals. Sens dubte, l’excusa dels lobbies taurins seran els diners, el turisme, etcètera, encara que, posats a guanyar diners bàrbarament, sempre poden tornar les lluites de gladiadors. Però una societat decent ha d’establir uns valors sòlids i, si ho fa, no pot posar excepcions a la llei. O es permet la tortura o es prohibeix, però no hi ha mitges tintes. Tampoc en qüestió de toros no es pot estar mig embarassat.