• 1 oct. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • EDUARDO MAGALLÓN Barcelona

La inversió a Catalunya es queda en la meitat del seu pes a Espanya


La Cambra calcula que els 944 milions, el 9,6%, és el percentatge més baix en 16 anys

Els pressupostos de l’Estat del 2014 són els que destinaran menys percentatge d’inversió a Catalunya dels darrers 16 anys. Concretament, el Govern central ha pressupostat que del total de la inversió regionalitzable Catalunya n’obtindrà el 9,6%. És el percentatge més baix des del 1999 (últim any disponible), segons els estudis de la Cambra de Barcelona. Aquest percentatge és gairebé la meitat del que aporta la comunitat al conjunt de l’economia espanyola, un 18%.

ZIPI / EFELa ministra Ana Pastor a la roda de premsa d’ahir de presentació dels pressupostos de l’Estat

En els pressupostos del 2013 el percentatge que li tocava a Catalunya respecte al total era de l’11,9%. En termes absoluts, l’Estat destinarà 944,42 milions a inversions del total que es pot regionalitzar. Aquesta quantitat és un 25% inferior a la de l’exercici passat. La caiguda de la inversió a Catalunya és superior a la del conjunt de l’Estat, que baixa un 22%.

Fonts de la Generalitat van dir que en termes absoluts aquesta inversió ha caigut fins a nivells del 1999. Les mateixes fonts van afegir que des del 2009 la inversió de l’Estat a Catalunya s’ha reduït un 75%.

El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va afirmar ahir que Catalunya rebrà partides econòmiques per a inversions prioritàries amb l’objectiu que sigui un dels “grans motors” de la recuperació que viu Espanya. Montoro va destacar que el debat ara no se centra en la quantitat de les inversions, sinó a créixer i crear ocupació.

El rànquing d’inversió regionalitzable el lideren Andalusia i Castella i Lleó.

El 2014 deixa de ser vigent la disposició addicional tercera de l’Estatut que preveia que la comunitat hauria de rebre del total estatal d’inversió en infraestructures l’equivalent al seu pes en el PIB, al voltant del 18%. El problema és, segons la Generalitat i institucions com la Cambra de Comerç de Barcelona, que en els set anys que va estar vigent la disposició addicional tampoc no es va complir totalment. Concretament, la Cambra calcula que l’Estat deu per aquests conceptes uns 3.974 milions d’euros, al voltant d’un 2% del PIB (producte interior brut).

Des del Ministeri de Foment, ahir la ministra Ana Pastor va oferir dades afegides de tots els diners que es destinen a Catalunya, incloent-hi, a més de les inversions, la despesa corrent o transferències com les que van a Rodalies. Comptat d’aquesta manera (xifra que no apareix en el projecte de llei de pressupostos), Catalunya rebrà uns 1.400 milions, un 15,1% més respecte del 2013. Però si només es pren en consideració la inversió estricta del Ministeri de Foment, Catalunya obtindrà 863,6 milions, un 18,3% menys que el 2013 (vegeu-ne més informació a la pàgina 5 de Viure).

Els 1.400 milions que va xifrar Pastor que es destinen a Catalunya inclouen una partida de 350 milions per a Rodalies que està transferida. Per poder comparar de manera homogènia amb la resta de comunitats, aquesta transferència no s’hauria de tenir en compte. D’aquesta manera, la xifra de Foment que va a Catalunya serà l’11,5% del total i se situarà a la banda baixa de l’històric d’inversions i molt lluny de la seva contribució al PIB.

La ministra va dir que entre les actuacions a què Foment destinarà aquesta inversió hi ha les de Rodalies, les dels accessos al port de Barcelona i la “millora permanent en seguretat ferroviària”, informa Europa Press. “S’hi suma la important partida que es transfereix a Catalunya en matèria d’habitatge”, va subratllar Pastor a la roda de premsa de presentació dels pressupostos del seu ministeri per al 2014.

Les reaccions empresarials a les xifres d’inversió a Catalunya no es van fer esperar. Carles Sumarroca, vicepresident del grup constructor Comsa-Emte, va comentar que “es tracta d’una molt mala notícia”, informa Mar Galtés. Sumarroca va fer aquestes declaracions a les jornades organitzades per Esade al monestir de Sant Benet, a Sant Fruitós de Bages. L’empresari va lamentar que el Govern central vulnerés els compromisos assumits a l’Estatut i va advertir que “les retallades en inversió pública tenen un límit”.

En els mateixos termes es va expressar Adriana Casademont, del grup alimentari Casademont, per qui “la no-inversió sempre és un pas enrere”. L’empresària alimentària de Girona va afegir que “les infraestructures són fonamentals per créixer i per poder moure les mercaderies”.

Salvador Tous, cofundador de la firma de joieria que porta el seu nom, va ser més sorneguer: “Al final no en tindrem ni per tapar els forats de les carreteres”. Al canal 8tv, el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, va declarar que “no podem perdre cada any dos punts de competitivitat”.

En el pla polític, la coalició Convergència i Unió va ser la primera a reaccionar. El portaveu adjunt de CiU a la Cambra Baixa per a temes econòmics, Josep Sánchez Llibre, va assenyalar que “al final les grans víctimes de les reduccions seran els ciutadans”. Per Sánchez Llibre, el caràcter centralitzador dels pressupostos “no plantegen cap estímul al creixement econòmic ni a l’ocupació”.

El portaveu adjunt del grup català al Congrés, Pere Macias, va considerar els pressupostos “un càstig” per a Catalunya i va lamentar que aquesta actitud “no respongui a criteris racionals de sortida de la crisi”. Per Macias, “castigaran els que més poden ajudar. Si deixem la locomotora sense combustible, aquí ningú no tirarà endavant”. En aquest context, el polític va concloure que “ja s’entén que hi hagi ciutadans que pensen que hi ha decisions que van més enllà de l’àmbit pressupostari i tenen a veure amb el debat en relació amb Catalunya”.

Des d’ERC, el portaveu al Congrés, Alfred Bosch, va considerar “indignant” el que ha passat i va afegir que “no es pot oferir diàleg a Catalunya i alhora continuar discriminant-la i sotmetent-la a una asfíxia financera insuportable”.

En termes òbviament oposats es va mostrar la vicepresidenta tercera del Congrés, la popular Dolors Montserrat, que va considerar que “el Govern compleix amb Catalunya”.

D’altra banda, el pressupost publicat ahir dóna xifres també de les transferències de l’Estat a les comunitats autònomes, que es redueixen un 13,6%. Catalunya rebrà 638,12 milions d’euros, un 21% menys.