• 6 oct. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Albert Montagut @albertmontagut

El president Mas i ‘The NY Times’


L’accés dels grans diaris és l’objectiu del programa Eugeni Xammar fomentat des del Govern català

No era gens fàcil, però Sasha Polakow-Suransky, de la secció d’OpEd del The New York Times, va considerar interessant l’oferta del Govern de Catalunya de publicar un article del president Artur Mas sobre l’11-S del 2013. La idea va funcionar malgrat el conflicte sirià i que el títol original del text de Mas, “I have a dream”, no va agradar. Però al Palau van ser intel·ligents i van acceptar suprimir tota referència al doctor King, i assumir com a propi el headline que proposaven des de Manhattan: “Un referèndum per a Catalunya”. El text firmat pel president es va penjar finalment al NyTimes.com el dia 10 de setembre i la versió impresa es va publicar l’11 al faldó de la segona pàgina de la secció Views de les edicions Europa i el Pròxim Orient de l’International Herald Tribune, l’edició global del Times. Milions de lectors van tenir accés al text.

Col·locar un article al Times és fàcil si el tema els interessa, però la preparació del Govern, amb l’ajuda del Consell de Diplomàcia Pública (Diplocat), per aconseguir aquest i altres objectius en la premsa internacional venia de lluny i va facilitar l’operació.

L’11-S del 2012 va agafar desprevinguts molts diaris de tot el món i, amb la intenció de canalitzar en endavant l’enorme interès informatiu del procés polític obert a Catalunya, el Departament de la Presidència i la Secretaria de Comunicació van posar en marxa el denominat Programa Internacional de Comunicació i Relacions Públiques Eugeni Xammar, l’objectiu del qual, i retent homenatge a un dels nostres periodistes més globals, seria informar sobre el debat a nivell internacional.

El programa, impulsat per Josep Martí i dirigit pel filòleg i periodista Martí Estruch, està realitzant una tasca molt intensa i la seva posada en funcionament redunda en la idea del llarg camí que li queda a aquest país per trobar el seu lloc a l'escenari polític mundial. L’article del president a The New York Times llegit per un català no deixa de produir frustració, en el sentit que el 2013 Catalunya encara hagi d’explicar les seves dificultats històriques; però per a un lector anglosaxó el paràgraf sobre els desequilibris fiscals resulta aclaridor.

El passat 11-S, i malgrat que la nostra Diada coincideix amb els tràgics esdeveniments dels altres 11-S, EE. UU. (2001) i Xile (1975), la qüestió catalana es va reflectir en uns altres vuit diaris: Diário de Noticias (Portugal), Postimees (Estònia), Excélsior (Mèxic), Népszabadság (Hungria), Lietuvos Zinios (Lituània), Lidové Noviny (República Txeca) i The Huffington Post i The

Guardian (Gran Bretanya). Sens dubte el millor titular de tots, també imposat pel diari receptor, The Guardian, va ser: “Espanya ha decebut Catalunya, ara l’ha de deixar marxar”, firmada pel conseller Francesc Homs. El Frankfurter Allgemeine Zeitung (Alemanya), Volkskrant (Holanda) i Die Presse (Àustria) no van acceptar textos. Catalunya necessita fer-se un lloc. Les noves tecnologies i les pàgines impreses i webs dels grans rotatius són eines bàsiques i els periodistes estrangers ens ensenyen el camí, objectivitat i pragmatisme.