• 8 oct. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • David González

Catalunya esotèrica


Que la veritat és allà fora era la divisa dels empiristes del XVIII i els conductistes del XX (la ment és una taula rasa i una caixa negra) i també de la sèrie

Expediente X, en aquest cas entenent per l’“allà fora” la vasta extensió de l’espai sideral, hàbitat d’espècies extraterrestres diverses que in illo témpore van ser la causa motor de l’humà i que en el present controlaven les anades i vingudes de l’agent Mulder i la seva no-nòvia i també agent Dana Scully des de molt endins dels seus cervells. No es preocupin: l’articulista no s’ha fumat res fora de l’habitual ni acusa algun mal viatge recent, però si se li demana que descrigui el moment polític català només se li ocorre que la veritat (deu) ser allà fora i que molts continuen (o fan com que continuen) sense assabentar-se’n. Encara que, sens dubte, aquesta veritat és tan complexa que caldrà posar en joc les facultats paranormals més ignotes per aproximar-s’hi. És Catalunya un expedient X l’anàlisi del qual demana a crits convocar les ments més lúcides de la ciència política, la sociologia, l’antropologia o la psicologia cognitiva. Repassin l’enquesta de Feedback publicada per aquest diari. Ho escriuré una mica destemperadament, perquè se m’entengui: Catalunya té l’únic govern del món mundial que celebra públicament els avenços del seu immediat competidor en les enquestes electorals. Un progrés acceleradament sostingut que portaria l’ERC de Junqueras a materialitzar el sorpasso sobre CiU per dirigir per justí

cia històrica una (per venir) Catalunya independent. Aquest és el preu i la veritat oculta després de les lectures complaents en clau de dinàmica de blocs (el sobiranisme es consolida) que la CiU postautonòmica de Mas i Homs (la de Duran és una altra CiU) sembla estar disposada a pagar “pel bé del procés”, és a dir, per situar Catalunya a la graella de sortida de la sobirania. La graella. Perquè la cursa és una altra cosa, com molt bé sap Junqueras, que l’últim que desitja és guanyar per la mínima (36-37) unes eleccions que seran autonòmiques sí o sí a una CiU en trànsit de navarrització també accelerada. És sabut que la veritat està en els números (Pitàgores dixit) i que alguns tenen maneres de quadrar-los certament esotèriques.