• 18 oct. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • JOSEP GISBERT Barcelona

Duran no exclou trencar amb CDC en un marc de “plantejaments insostenibles”


“UDC se sentiria incòmoda si s’equiparés votar CiU només amb independència”, avisa

DECLARACIÓ UNILATERAL “No tindria cap efecte jurídic i en el marc europeu no seria reconeguda” INFORME DE GREUGES “Només procedeix reclamar els 759 milions reconeguts en inversions”

 La relació entre CDC i UDC té, dins de l’actual procés sobiranista en què és immersa Catalunya, un límit. El que ahir va fixar Josep Antoni Duran Lleida per evitar la ruptura de CiU. “Si hi ha un moment determinat en què els plantejaments de CDC puguin ser insostenibles per a UDC, i al revés, això podria trencar-se”, va avisar, i ho va exemplificar de forma ben eloqüent: “Imagini’s que arriba un dia en què es convoquen eleccions plebiscitàries i s’equipara votar CiU només amb independència, aquí UDC pot trobar-se incòmoda”.

Entre les seves previsions no hi ha, de tota manera, la ruptura d’un “invent que ha funcionat” i que “encara pot donar molt de si”, tot i que “potser la continuïtat no sigui tan bona en el futur com ho ha estat en el passat”, va puntualitzar el líder d’UDC, que va comparar la relació amb CDC amb la convivència en el si d’una parella: “No expresso el desig que es trenqui, encara que és una cosa natural que pot arribar”. En una entrevista a TVE, Josep Antoni Duran Lleida va repassar l’estat de la relació amb el seu soci, Artur Mas, en un moment en què el debat sobiranista l’ha tensada al màxim, i es va expressar, a diferència d’ocasions anteriors, amb gran naturalitat i claredat al voltant de l’eventualitat d’una ruptura entre ambdós.

El programa amb què CiU es va presentar a les eleccions del 2012 advoca per la celebració d’una consulta dins del camí de Catalunya cap a l’Estat propi, però en cap cas no parla d’independència. I aquest és el límit que el líder d’UDC va deixar clar que no es troba en disposició de creuar, començant per la pregunta de la mateixa consulta, que va recordar que s’haurà de negociar entre les forces polítiques partidàries de l’exercici del dret a decidir i que va defensar que si es limités a una fórmula d’independència sí o no, “no seria la que aglutinaria més partits”. “Jordi Pujol ja va dir que una Catalunya independent és molt difícil o gairebé impossible, i jo també crec que és molt difícil i que no arribarà”, va subratllar a tall de resum de la seva posició.

Una posició en la que també va reiterar la seva convicció que en cas d’independència Catalunya sortiria de la UE –“quan em pregunten si és cert que Catalunya quedaria fora de la UE, jo no puc mentir, els tractats diuen això”– i en la que va restar transcendència a una possible declaració unilateral d’independència. Dimecres l’havia esgrimit davant Mariano Rajoy, a la sessió de control al Congrés, a la recerca d’una tercera via que evités el xoc de trens, però vint-i-quatre hores després li treia tot el valor: “No m’agradaria que passés, i a més no crec que tingués cap efecte jurídic, sinó més bé polític, almenys dins del marc europeu no crec que fos reconeguda”. I fins i tot va advertir que, arribat el cas, el Govern espanyol disposa d’un mecanisme de resposta com la suspensió de l’autonomia.

Una de les últimes mostres que la relació entre CDC i UDC no travessa pels millors moments ha vingut a compte de l’informe sobre les “deslleialtats institucionals” de l’Estat amb Catalunya elaborat per la Generalitat i que Josep Antoni Duran Lleida va lamentar que el Govern ni li hagués comunicat ni consultat prèviament. “Com a negociador de la Generalitat amb el Govern espanyol semblaria lògic que algú em preguntés si les demandes de l’informe són certes o no”, va assenyalar. La situació la va aprofitar el líder d’UDC per esmenar la plana a l’informe, confeccionat pel Departament de Presidència, en el sentit que dels 5.748 milions xifrats com a deutes en inversions en infraestructures, del total de 9.375,7 milions, en realitat “només és procedent reclamar els 759 milions reconeguts de la disposició addicional tercera de l’Estatut”, després que el Tribunal Constitucional n’hagués deixat el compliment a la discrecionalitat del Govern espanyol de torn.