• 22 oct. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Isabel Garcia Pagan igarcia@lavanguardia.es

Catalunya, accessòria


Sense diàleg ni disposició per a terceres vies, queda veure com s’alimenta la confrontació

El president del Govern espanyol es dedica, per definició, a les coses importants. Per això demà participarà a Barcelona al I Fòrum Econòmic de la Mediterrània Occidental i no té previst aprofitar la seva presència a la capital catalana per veure’s amb Artur Mas. Mariano Rajoy situa al terreny d’allò que és accessori un conflicte territorial que afecta més del 16% de la població sobre la que governa. O potser el que és accessori és el contingut que l’Executiu central està disposat a donar-li a l’oferta de diàleg sense data de caducitat que va llançar al president de la Generalitat el setembre passat. Tan accessori que no faria falta ni practicar-lo.

Sense diàleg, ni predisposició a les terceres vies, només queda alimentar l’enfrontament, i ja no fan falta llistes de greuges d’un bàndol o un altre. El Govern central només ha de posar el protocol al servei d’interessos polítics i no de les institucions. S’oposa primer que el president català intervingui –en anglès i francès, sens dubte– davant els participants en una reunió que el Govern contribueix a organitzar a través de l’Institut Europeu de la Mediterrània –un consorci Estat-Generalitat– i que se celebra a unes instal·lacions cedides per l’administració catalana a la Unió per la Mediterrània. I afirma després que es tracta d’una trobada d’“estats nacionals”, terme encunyat per Rajoy que tindria a qualsevol Tribunal Constitucional entretingut sine die desentranyant el seu sentit legal.

Encara que el que no té sentit ara per al president espanyol és asseure’s amb Artur Mas. El despatx del president de la Generalitat al palau de Pedralbes va ser testimoni el maig del 2012 d’una trobada de 52 minuts exactes entre Rajoy i Mas abans d’un sopar amb els membres del Banc Central Europeu reunits a Barcelona. És clar que llavors el que hi havia sobre la taula era el pacte fiscal i el president espanyol mantenia la seva gallega ambigüitat. Ara la qüestió catalana és un oportú laberint on amagar altres misèries i el que es porta al Govern del PP és revelar presumptes mentides amb presumptes veritats llançant una campanya per tota la Península perquè, com diu Rajoy, “la gent té dret a conèixer veritats diferents de l’oficial”.

Catalunya és, sí, accessòria. L’important és que Rajoy garanteix al món que Espanya ha sortit de la crisi amb una economia sanejada. Amb 4.724.355 d’inscrits a l’Inem al setembre i 12,4 milions de persones en risc de pobresa i exclusió social, segons Eurostat. Encara que per evitar un desnonament massiu calgui trucar a la porta del Tribunal d’Estrasburg. El que és important és que, segons Emilio Botín, a Espanya plouen els diners com si fos cafè de Juan Luis Guerra. I “pa que la realidad no se sufra tanto / ojalá que llueva café en el campo”.