• 22 oct. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • SENSE PERMÍS M. Dolores García mdgarcia@lavanguardia.es

Els plans de Convergència


Des que la manifestació de l’Onze de Setembre de fa dos anys va desbordar totes les previsions de la política catalana, Convergència va decidir que no tornaria a quedar-se per darrere d’un moviment social que considera majoritari i a l’alça. Per això, ha anat elaborant plans per adaptar-se a l’onada independentista i per forçar un canvi radical en la relació entre Catalunya i Espanya.

La prioritat era la consulta, però com que la negativa del Govern central a discutir-ne és evident, Convergència ha abandonat la idea de celebrar-la sense el consentiment exprés o tàcit de l’Executiu del PP. Es van arribar a estudiar com a opcions des de censos elaborats a partir de les targetes sanitàries fins a demanar ajuda als ajuntaments, però totes aquestes idees han anat decaient. Ara, encara que es discuteix sobre la pregunta i la data, pocs a CDC apostarien que la consulta se celebrarà, així que es busquen plans alternatius...

El següent pas en el guió és anar amb ERC a les eleccions europees, per evitar que Convergència aparegui derrotada per primera vegada pels republicans. Després ve aconseguir que Esquerra entri en el Govern i, finalment, forjar una llista única per a les autonòmiques. Les previsions, tanmateix, topen amb dificultats i la candidatura única per a les europees ja està trobant obstacles.

Per reforçar el caràcter plebiscitari de les autonòmiques, dirigents de Convergència estudien diferents possibilitats. Alguns imaginen una llista trufada de personalitats de la societat catalana reconegudes en els seus respectius àmbits, des d’esportistes fins a intel·lectuals, passant per periodistes, cuiners... La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, és un dels noms cobejats. Una vegada constituït el Parlament es llançaria alguna cosa semblant a una proclamació independentista. L’inconvenient és que caldria tornar a convocar eleccions per formar una nova Cambra legislativa integrada aquesta vegada per polítics i de la qual sorgís un govern. També es discuteix la possibilitat d’un programa de CDC i ERC amb la independència com a únic punt. Però la via més possibilista és, simplement, incorporar un preàmbul al programa dels dos partits que proclami la seva voluntat de treballar per la independència.

Són només idees que discuteixen els dirigents de Convergència, encara que no hi ha cap decisió, entre altres coses perquè encara queda una eternitat. Almenys la intenció d’Artur Mas és esgotar al màxim el mandat. De tota manera, reflecteixen tres coses:

Primer, que Convergència compta amb ERC en tots els escenaris (la qual cosa l’allunya cada vegada més d’Unió).

Segon, que el partit no és el que era i les seves aspiracions i mètodes no tenen res a veure amb el pujolisme, tot i que el PP encara no se n’ha adonat.

I tres, que Convergència està disposada a jugar fort, convençuda que no hi ha marxa enrere possible.