• 24 oct. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • MARC BASSETS Washington. Corresponsal

El dret a decidir uneix els partits quebequesos


Vot unànime davant la pressió del Canadà contra el referèndum

Ottawa vol anul·lar la llei del Quebec que fixa en un 50% més un vot la majoria per aconseguir la secessió

Tots els partits de l’Assemblea Nacional del Quebec –el parlament de la província canadenca de majoria francòfona– van votar ahir en defensa del dret a decidir.

CHRISTINNE MUSCHI / REUTERSIndependentistes quebequesos en les eleccions del 2012

La moció –aprovada pels 125 diputats, inclosos els federalistes partidaris del Canadà unit– és la resposta a l’intent del Govern central d’invalidar l’anomenada llei 99 quebequesa. Aquesta llei consagra el dret “inalienable” del poble del Quebec “a decidir en llibertat el règim polític i l’estatus legal” de la província, i preveu que una majoria d’un 50% de vots més un en una consulta permeti la independència.

La moció parlamentària que ahir es va adoptar –promoguda pel nacionalista Partit Quebequès, en el poder– reafirma la validesa del 50% més un en cas de referèndum. El 1998, tres anys després que els canadencs optessin per seguir al Canadà en l’última consulta celebrada, un dictamen del Tribunal Suprem va establir que, perquè el Canadà negociés la secessió de la província, es requeriria una majoria clara. Una llei federal –la llei de Claredat– va recollir després aquest principi i va deixar clar que el Quebec no pot marxar sense l’acord de la resta.

Encara que no s’especificava quin percentatge seria necessari perquè la capital, Ottawa, considerés clar el resultat, es va interpretar que no n’hi hauria prou amb el 50% +1 i que s’exigirien majories més rotundes.

Les autoritats d’Ottawa i el Quebec van defugir durant més d’un decenni l’aparent contradicció entre la llei de Claredat canadenca i la llei 99 quebequesa. Però ara el Govern del primer ministre conservador canadenc, Stephen Harper, s’ha afegit a un recurs per desposseir de força jurídica la llei 99. El Quebec ha rebut el gest com un desafiament i una intrusió.

Per unanimitat, l’Assemblea Nacional del Quebec va reafirmar “que els quebequesos i les quebequeses tenen dret a elegir el seu futur, a decidir ells sols el seu futur polític”, segons va reflectir el diari La Presse, de Mont-real. Els diputats avisen que “només l’Assemblea Nacional del Quebec té el poder i la capacitat de fixar les condicions i modalitats entorn de la celebració d’un referèndum d’acord amb la llei de consultes populars, inclosa la formulació de la pregunta del referèndum”.

La llei de Claredat canadenca prescriu que no només el resultat d’un eventual referèndum ha de ser clar, sinó també la pregunta. En cap dels dos referèndums celebrats –en el 1980 i 1995– la pregunta va ser independència sí o no. Cap altre referèndum no és a l’agenda política, però els federalistes creuen que amb una pregunta clara les possibilitats d’una victòria independentista es reduirien.

El Partit Liberal del Quebec –federalista– va votar el 2000 en contra de la llei 99, però ahir va aprovar la moció. El seu líder parlamentari, Pierre Moreau, ho va justificar argumentant que en aquell moment va ser un error aprovar una llei en comptes d’una declaració solemne, ja que la llei obria la via a recursos judicials, com ha passat.

“Som quebequesos lliures”, va dir Moreau davant l’Assemblea Nacional, un ressò del Vive le Québec libre! del general De Gaulle el 1967. “I, a partir d’aquesta llibertat, decidim ser quebequesos i ser canadencs”.