2013 1029. La Granota, Catalunya i Espanya


  • 29 oct. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Josep Miró i Ardèvol @jmiroardevol

La granota, Catalunya i Espanya


Sabeu la faula de la granota i l’olla d’aigua bullent? Si introduïm l’animal en aigua molt calenta, salta com un esperitat i així d’un bot ens quedem sense amfibi per coure, però si el submergim en aigua sense escalfar, la granoteta hi agafa gustet. Aleshores n’hi ha prou d’anar augmentant suaument la temperatura perquè s’acomodi al canvi, perdi els sentits i mori ben cuita. Moralitat: els processos graduals nocius però que aporten satisfaccions (com fa la societat desvinculada) són els que amenacen l’existència perquè ens fan tornar incapaços d’identificar el perill a temps. És allò de Felip V amb els catalans: “Sin que se note el empeño”. Tot és començar amb aigua tèbia. Franco no coneixia aquesta faula i per això en lloc de coure el catalanisme el va vivificar a base de la gimnàstica del salt.

I després de la faula, les advertències. Per a Catalunya: no es pot viure sota la perspectiva d’un canvi radical només amb plantejaments a curt termini en què falsament tot sembla que es jugui entre el 2014 i el 2016, amb una consulta o unes eleccions. Cal una estratègia de més abast, més sòlida, que parteixi de dues evidències. La primera, que quelcom tan dur, difícil i sacrificat no s’aconsegueix en un tres i no res servit a la moqueta. La segona, que no hi ha cap setè de cavalleria preparat per intervenir. No vindrà ningú. Mai no ha vingut ningú. “Nosaltres sols”.

L’advertència per a Espanya: cometen una equivocació catastròfica si creuen que poden tenir durant anys un focus d’inestabilitat de la dimensió del català esperant que es cansin sense patir conseqüències adverses. No n’hi ha prou amb dir als catalans “no i només no perquè sou una regió més d’Espanya, i tot el que reivindiqueu com a dret són privilegis”. És un error pensar que la sortida de la crisi ho resoldrà tot, perquè això significaria haver reduït l’atur al 8%. Quan? Les persones no viuen d’estadístiques, sinó del seu salari. Franco va aplicar ambdós mètodes amb gran força (mai el PIB català no va assolir tant de pes a Espanya com durant el franquisme) i va semblar que guanyava, però el seu règim va desaparèixer mentre Tarradellas tornava per confirmar la força del catalanisme sota el signe increïble de la Generalitat republicana. L’única solució espanyola és cedir i confiar en l’aigua temperada; l’única opció catalana és fer-se forts, esforçats i sacrificats.

Comments