• 6 nov. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • LUIS IZQUIERDO CARMEN DEL RIEGO Madrid TONI BATLLORI

Rajoy: “La sobirania és innegociable i no reformaré la Constitució”


El cap de l’executiu al·ludeix a la falta de consens i a la inoportunitat del moment

Rajoy emfatitza que una reforma Constitucional tampoc no incorporaria el dret a decidir

No hi haurà reforma constitucional mentre Mariano Rajoy sigui el president perquè “Espanya i la sobirania nacional no són negociables” i perquè el Govern central no l’utilitzarà com a moneda de canvi amb els qui “tampoc així no quedarien satisfets”. El cap del Govern espanyol va establir ahir amb aquestes consideracions els estrets marges de la negociació amb Catalunya per al seu encaix sempre dins d’Espanya.

DANI DUCHMariano Rajoy, ahir al Senat

Després de ser convidat al Senat per l’expresident José Montilla a iniciar els passos cap a una revisió de la Carta Magna, Mariano Rajoy va dir: “Tinc la impressió que plantejar una reforma de la Constitució per donar satisfacció a algú que no se sentirà satisfet és un enorme error, jo no ho faré”. La reforma constitucional no serà carta de pagament, i això malgrat que el president del Govern va dir que no hi està doctrinalment en contra (“l’he canviat dues vegades, l’última amb un president socialista”, va recordar en al·lusió a la modificació exprés de l’article 135 duta a terme a l’estiu del 2011 per integrar al text constitucional el concepte d’equilibri pressupostari).

Mariano Rajoy no va negar que existeixin converses amb el Govern de la Generalitat ni que no s’estiguin intentant reconduir les relacions. Tampoc no va voler que la seva actitud sonés aliena als interessos dels catalans. “Vull que Catalunya superi la crisi, que continuï sent la locomotora del nostre país no només en el terreny econòmic, que recuperi dinamisme i puixança, que visquem junts com hem fet sempre, que treballem per reforçar els llaços afectius, comercials...”, va afegir el president espanyol, deixant clara la seva opinió que tot això és possible dins de la Constitució, tal com ho ha estat fins ara.

I és que a la Moncloa es té la convicció que des de determinats partits polítics, com el PSOE, s’està plantejant una profunda reforma constitucional amb una enorme lleugeresa, generant així unes expectatives que resultaran frustrades. “Estem parlant de les regles de joc, de convivència, i és molt important saber el que volem canviar, amb el màxim acord possible i elegir bé el moment”, va exposar en al·lusió a què no es donen cap d’aquestes tres circumstàncies. No hi ha una proposta clara perquè, a parer seu, ni tan sols els socialistes han explicat en detall la seva, que diuen de tall federal. Així, no hi ha consens ni tampoc no hi ha oportunitat de propiciar-lo perquè el president espanyol creu que tots els esforços públics s’han de concentrar en els propers mesos en la lluita per la recuperació econòmica.




  • 6 nov. 2013
  • La Vanguardia (Català)

Hisenda congela el contrainforme dirigit a la Generalitat fins a nou avís


El Govern central ajustarà les respostes a Catalunya a la marxa dels contactes entre els dos executius

 Fins aquí l’anàlisi, les normes i el terreny de joc. El president no va voler avançar els possibles camins a través dels quals l’Executiu del PP pretén reconduir el conflicte. No hi va haver resposta a les peticions de l’expresident Montilla perquè el Govern central mogui fitxa i ho faci com més aviat millor per evitar que la situació “es podreixi”.

“La qüestió catalana no es resol amb el pas del temps sinó des de l’acció, construint ponts”, va aportar l’expresident i avui senador socialista, que va donar per bons els moviments a favor d’un acostament.

Uns moviments que s’estan portant de manera sigil·losa i que han tingut els seus efectes en qüestions econòmiques pendents d’ajustar entre els governs de Catalunya i Espanya. Entre elles, els diners que, segons la Generalitat, el Govern central deu a Catalunya i que estaven pendents d’un contrainforme d’Hisenda.

El contrainforme està estudiat, analitzat, pensat i fins i tot escrit, però el ministre ha congelat la publicació del contrainforme que va anunciar en conèixer el memoràndum de greuges que va fer públic la Generalitat en el moment més àlgid de l’enfrontament entre el Govern de Mariano Rajoy i el Govern d’Artur Mas. Un memoràndum que xifrava en 9.375 milions el deute de l’Estat amb Catalunya.

L’Executiu central té preparada la resposta, com també té la que va preparar l’Advocacia de l’Estat a l’informe que Artur Mas va enviar a Mariano Rajoy el setembre passat, quan li va demanar per carta iniciar un diàleg per convocar una consulta legal que permeti als catalans exercir el dret a decidir.

Però totes dues estan congelades. No es tracta d’oblidar-se’n, asseguren les fonts consultades per La Vanguardia, però ara tampoc no hi ha pressa de posar-les sobre la taula, perquè tornarien a provocar uns enfrontaments que el Govern central no vol que malmetin la possibilitat de diàleg oberta fa tot just una setmana, i de la qual es desconeixen els passos que s’han fet fins ara.

Així les coses, el secretari d’Estat d’Hisenda, Antonio Beteta, va recórrer ahir a la ironia per justificar aquest retard a la publicació de l’informe. Ho va fer dient que l’endemà que la Generalitat apuntés la xifra de 9.376 milions d’euros que diu que li deu l’Estat, Josep Antoni Duran i Lleida va dir que aquesta xifra no li constava i va apuntar una altra d’inferior: al voltant dels 700 milions.

“Estem esperant que el conjunt de la part catalana es posi d’acord i concreti” el que se’ls deu, per rebatre la xifra. Una xifra que només sortirà a la llum si els contactes no donen fruits.