El Punt Avui

Certeses

28/11/13 02:00 VÍCTOR BATALLÉ
El govern de l'Estat, en la seva creuada d'afirmar-se, descuida amb olimpisme
les certeses més bàsiques per reconèixer el passat més proper, a l'hora d'elaborar un discurs coherent

La curiositat del temps actual té un punt central on sembla que pivotin totes les iniciatives públiques i polítiques i, a la vegada, els detalls i esdeveniments agafen un proporció disminuïda. Aquest punt central és tan i tan desestabilitzador que provoca somriures als passadissos de l'Europa cauta, quan ha de tractar amb el fluix ministre Wert. Dins del desconeixement del qual disposa, estic convençut que l'Europa circumspecta no es pregunta el perquè de tot plegat, sinó d'on ve el despropòsit genèric per allò que té a veure amb la cultura... a Espanya. El govern de l'Estat, en la seva creuada d'afirmar-se, descuida amb olimpisme les certeses més bàsiques per reconèixer el passat més proper, a l'hora d'elaborar un discurs coherent, en qualsevol dels àmbits que li toca expressar-se.

He dit –en més d'una ocasió– que la Mancomunitat de Catalunya va ser l'exemple més paradigmàtic de gestió local, i referir-me als èxits d'una operació, d'ara fa cent anys, no ho faig per cap altra raó que revalidar que no hem aconseguit fer res que s'hi assembli. No demano al lector el dogma de fe, sinó una constatació que no hi ha les coordenades que facilitin repetir: ni els objectius, ni els detalls de la general excel·lència. Tot i amb això, quan en la meva necessitat de passejar per trobar estímuls a l'hora de comprendre, potser l'aparent descuit de la població juvenil, veig una deplorable manca de sensibilitat i, a la vegada, una transformació dels valors. Allà on hi calia una visió genèrica, ens quedem el detall localitzat per a entendre el significat d'una sola paraula.

Recordo per oxigenar-me el llistat de matèries que estudiava una bibliotecària durant tres anys: “coneixements tècnics i generals de cultura i humanitats ensenyats amb una amable pedagogia. Els cursos que en l'Escola es donen són els següents: Teoria i història de la cultura, Llengua llatina, Llengua grega, Gramàtica catalana, Principis i desenvolupament històric de les ciències físiques i naturals, Classificació de les ciències, Geografia general, Literatura general i espanyola, Història de l'art, Ètica i dret usual, Bibliologia, Biblioteconomia, Bibliografia i nocions de paleografia, Pràctiques de biblioteques. Durant els anys d'estudi a l'Escola de Bibliotecàries les alumnes cursen una llengua estrangera moderna distinta de les aprovades en l'examen d'ingrés, és a dir que no és la francesa ni l'altra llengua que a elecció de l'alumna estudià aquesta ans de començar la carrera de Bibliotecària.” Tinc molt present que sota la direcció de Jordi Rubió i Eugeni d'Ors es va fer possible, no sols la preparació del personal escaient, sinó determinar les característiques diferencials d'aquell temps farcit d'iniciatives.

Tenir memòria hauria de ser un requeriment indispensable en política per contrarestar la natural tendència a l'oblit i al canvi. Ningú recorda qui va ser el ministre d'Educació i Cultura anterior, només perquè el que va fer o promocionar no tenia cap vocació de perdurar en el temps i aportar un benefici a la societat que deia servir. Aquesta proposta més assenyada que les vel·leïtats partidistes d'una o altre confraria política, és un desig generalitzat que es situa en una línia fronterera que sembla ser la intenció més general: parlar i fer soroll, per no escoltar allò que, de forma primària, resoldria més d'un problema temporal i evitaria un caure constant de cares avergonyides, per no saber què han d'improvisar per aquells que negocien la cultura i l'educació.

Darrera actualització ( Dijous, 28 de novembre del 2013 02:00 )