• 1 nov. 2013
  • La Vanguardia (Català)

Els bisbes catalans i el perdó


REUNITS durant dos dies, els bisbes de la Tarraconense han estat debatent la possibilitat que l’Església catalana torni a demanar perdó per haver-se deixat instrumentalitzar pel règim de Franco, causant, com és sabut, de tantes víctimes. El replantejament d’aquesta qüestió està relacionat amb les beatificacions a Tarragona de 522 màrtirs de la persecució religiosa. Els bisbes catalans han reiterat la petició de perdó genèric que ja havien manifestat altres vegades: “Som conscients de les mancances i els errors que, com a membres de l’Església, hàgim pogut cometre en un passat més o menys llunyà, i humilment en demanem perdó”. Però hi han aportat una novetat molt rellevant: la voluntat de comprometre’s a treballar “per la reconciliació entre tots els ciutadans i per la guarició de les ferides que encara puguin estar obertes, i que caldria tancar amb la generositat de tots”. Els bisbes catalans demanen “que es continuï investigant el període històric que inclou la II República, la Guerra Civil, la dictadura i la recuperació de la democràcia, ja que creiem que conèixer la veritat serà un ajut a l’esclariment de la història, conduirà a la pau i a l’autentica reconciliació entre tots els ciutadans de la nostra terra”.

La voluntat eclesial de participar activament en la recuperació d’una memòria històrica que abraci totes les víctimes de la nostra tragèdia fratricida és digna d’elogi, sobretot en un moment com el d’ara, en què s’apel·la al passat de manera tan parcial i maniquea. Els bisbes catalans s’han situat a l’avantguarda d’una visió global i inclusiva del nostre passat més tràgic.

Precisament aquests dies la societat espanyola ha quedat molt trasbalsada pel fet que autors d’assassinats sagnants puguin tornar a casa sense haver-se penedit dels seus delictes, sense haver demanat perdó a les víctimes i havent penat durant un període curt a la presó. Naturalment, les víctimes d’ETA mereixen el màxim suport afectiu i tota la nostra solidaritat. Però seria interessant aprofitar aquest trasbals per fer una reflexió. Si un error va cometre la transició espanyola (d’altra banda tan reeixida) és el d’haver exonerat, sense petició prèvia de perdó, totes les responsabilitats de la llarga i duríssima repressió franquista. Aquesta exoneració va permetre a les esquerres i als sectors republicans i catalanistes que havien perdut la Guerra Civil d’eximir-se també de les seves responsabilitats en el període anterior.

La transició va permetre a la democràcia espanyola començar de zero, però va deixar les víctimes de les etapes anteriors sense la reparació d’una profunda i simbòlica petició de perdó. Per això la reconciliació no va poder arrelar bé. La societat espanyola necessita demanar-se i concedir-se perdó per poder superar les tensions actuals procedents del tràgic passat històric. És impossible imaginar un partit o un líder capaç d’iniciar aquest procés reparador basat en el perdó. Només l’Església espanyola, seguint i aprofundint el fil de la catalana, podria fer-ho. No solament perquè el perdó i el reconeixement de l’altre són pedres angulars del missatge cristià, sinó també perquè el papa Francesc vol que l’Església sigui “un hospital de campanya” on trobin acollida tots els neguits i malestars del món contemporani. Un hospital fonamentat en el perdó i la generositat és el que necessita la societat espanyola per guarir-se del frontisme i la repetició constant, afortunadament ja només retòrica, de la tragèdia fratricida.