El Punt Avui

Secessió encoberta

Els independentistes flamencs plantegen en el seu programa electoral suprimir el càrrec de primer ministre belga

L'N-VA, el partit més votat, obligaria els brussel·lesos a triar entre la rica Flandes i la deprimida Valònia

01/11/13 02:00 BRUSSEL·LES - ALBERT SEGURA
De Wever, líder de l'N-VA, en la presentació del programa del partit per a les eleccions de maig, dimecres Foto: FRANÇOIS LENOIR/REUTERS.

Elio di Rupo a la guillotina. La vinyeta amb el primer ministre belga decapitat publicada ahir pel diari Le Soir il·lustra a la perfecció el programa electoral dels nacionalistes flamencs per als comicis de la primavera. L'N-VA de Bart de Wever, el partit més votat, vol fer un pas més en el desmantellament de la Bèlgica federal: proposa, directament, suprimir el càrrec de primer ministre i obligar els brussel·lesos a elegir entre Flandes i Valònia. “L'N-VA fa de Bèlgica una tomba”, titulava en portada el flamencDe Standaard.

Li diuen confederació, per no espantar l'electorat, però es tracta més aviat d'una secessió encoberta de Flandes. Els flamencs no volen la independència (segons les enquestes, només la volen un 15%), però sí que compren a De Wever la promesa d'“evaporar” l'Estat belga, aprimant-lo fins a convertir-lo en una carcassa buida que gestioni poc més que l'exèrcit, la immigració i el monstruós deute públic. Els sondejos pronostiquen que l'N-VA tornarà a guanyar les eleccions, el 25 de maig del 2014, amb un suport d'entre el 28% i el 35%.

El futur govern federal belga, segons els plans de l'N-VA, tindria només sis ministres (ara en són 15), tres flamencs i tres valons, que gestionarien les poques competències encara no transferides. El càrrec de primer ministre desapareixeria. De Wever, de fet, el troba tan prescindible que, tot i haver guanyat les eleccions del 2010, el va rebutjar i va preferir ser alcalde d'Anvers. Di Rupo, líder dels socialistes valons, va ser nomenat primer ministre de rebot. La seva història és un american dream a la belga: fill d'immigrants italians, orfe de pare, criat amb tres dels seus set germans en un orfenat, gai i amb un flamenc molt justet. En els últims 40 anys, tots els primers ministres belgues havien estat neerlandòfons.

Els flamencs salvarien el rei Felip, però relegant-lo a fer de comparsa i a la premsa del cor, a un rol purament protocol·lari, sense cap poder, seguint el model escandinau. Suprimirien el Senat i reduirien el Congrés a 50 diputats, nomenats directament per Flandes i Valònia, igual que els ministres.

Però la proposta més polèmica del programa electoral és la d'obligar els habitants de Brussel·les a triar si volen ser flamencs o valons. La disputada capital belga és la gallina dels ous d'or que fins ara ha obligat Flandes a conviure amb Valònia, com dos siamesos units pel cap. Són 161 quilòmetres quadrats farcits d'euròcrates amb la cartera plena (seu de la UE, l'OTAN i d'incomptables multinacionals, despatxos internacionals d'advocats, consultories, lobbies, bancs, ambaixades i ONG). Oficialment és bilingüe però de facto és francòfona, amb només un 10% de neerlandòfons vivint-hi, però amb més de 320.000 que hi entren i en surten cada dia per treballar-hi. L'N-VA vol que els brussel·lesos decideixin si s'apunten al sistema de Seguretat Social de la rica Flandes o al de l'empobrida Valònia. Després tindrien tres anys per repensar-s'ho i canviar d'opinió.

Segons el programa de l'N-VA de De Wever, que encara no ha anunciat si tornarà a ser cap de llista, Flandes mantindria un “mecanisme de solidaritat” amb Valònia, però amb una fórmula més “objectiva, eficaç i responsable” que limiti el dèficit fiscal.

Segons els flamencs, cada família neerlandòfona regala un cotxe a l'any a cada una de francòfona.

LA XIFRA

71
senadors,
100 diputats, 9 ministres i un primer ministre envia a l'atur el programa electoral de l'N-VA flamenc.
LES CLAUS

“Apàtrides del confederalisme”, “apartheid”, “brussel·licidi”

A.S
Un nen mostra un dibuix a favor de Bèlgica, a Lieja Foto: JOHN THYS/AFP.

La Bèlgica francòfona repudia els plans de De Wever per convertir els brussel·lesos en “apàtrides del confederalisme”, belgues “de segona”, víctimes d'un “règim d'apartheid” i d'un “belgobrussel·licidi”. I s'escandalitza davant la segregació de la capital: en un mateix carrer conviurien veïns amb drets socials i econòmics diferents, segons si s'estimen més el pare o la mare, de si han triat ser flamencs o valons.

Plebiscitàries

A Flandes, en canvi, els partits veuen algunes bones idees en el programa de l'N-VA, tot i que són molt lluny de donar-hi suport i és poc més que impossible que la proposta s'aprovi algun dia. Només l'ultra Vlaams Belang lamenta que quedi curta. El desafiament de De Wever pot fer de les eleccions del maig (alhora regionals, federals i europees!) uns comicis plebiscitaris per als votants flamencs.

Vint-i-cinc anys

Segons els càlculs de l'N-VA, a Bèlgica, creada el 1830, només li quedarien 25 anys més de vida: és el que trigarà la UE a quedar-se les molt minses competències que encara mantindria l'Estat federal belga. També en un quart de segle el plat pays ha d'haver eixugat el seu deute públic.

Darrera actualització ( Divendres, 1 de novembre del 2013 02:00 )