• 3 nov. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • LA CRÒNICA Jordi Barbeta Barcelona

Gir estratègic d’Artur Mas: prioritat al repte econòmic


El president exhorta els consellers: “Ara la nostra batalla és guanyar la confiança en treure el país de la crisi”

TESI ANTIAPOCALÍPTICA “Catalunya creix, i creix més que la resta d’Espanya malgrat els mals auguris” LA TÀCTICA Reforçar el discurs econòmic i evitar la sobredosi mediàtica del procés sobiranista
“No s’incorporaran noves retallades als pressupostos de la Generalitat pel 2014” “Gràcies a Catalunya Rajoy pot presumir de dades positives en l’economia espanyola”

 “Ara, la nostra batalla és guanyar la confiança en el canvi econòmic per sortir de la crisi”. Així va arengar el president de la Generalitat, Artur Mas, els membres del Govern en l’última reunió del Consell Executiu, feta dimarts passat. El president va plantejar la necessitat d’un canvi estratègic de l’Executiu català que passa per “fixar la prioritat en l’economia, reforçar el discurs econòmic i posar en relleu que la feina feta comença a donar fruits”.

El resultat a què es referia el president de la Generalitat és sobretot el càlcul estadístic realitzat per l’Idescat i la conselleria d’Economia i Coneixement i que situa l’economia catalana fora de la recessió, amb un creixement positiu del 0,1%. És un creixement moderat però és la primera vegada que passa en els últims nou trimestres, per això Mas s’agafa com a una taula de salvació a la primera estadística positiva del mandat com a president.

Fonts del Govern asseguren que l’ofensiva economicista del president de la Generalitat no implica aparcar ni renunciar en absolut al procés sobiranista, tot i que potser sí contribueixi a rebaixar la tensió i el soroll mediàtic que provoca. Els estrategs del Govern consideren que una sobredosi de debat sobiranista pot resultar contraproduent, sobretot presentant-se com es presenta de forma interessada com un conflicte de conseqüències inexorablement nefastes. Precisament, l’argument d’Artur Mas es basa en que les dades econòmics positives que registra Catalunya són l’antídot principal contra la intoxicació de les profecies apocalíptiques procedents dels sectors més bel·ligerants contra el procés sobiranista. “Diuen que les multinacionals se n’aniran, i no paren de venir”, ha comentat un membre del Govern.

En qualsevol cas, Artur Mas sempre ha sostingut que el procés sobiranista no pot tenir un final feliç si no va acompanyat de la recuperació econòmica i la superació de la crisi. I en aquest sentit el president va destacar davant els seus consellers que Catalunya ja no està en recessió i que la seva empenta està ajudant més que mai Espanya: “Totes les dades positives de l’economia espanyola amb què presumeix Rajoy són gràcies a Catalunya”, va arribar a dir Mas als consellers. Ho va ratificar amb una dada significativa de l’Enquesta de Població Activa: Catalunya va tancar el tercer trimestre d’aquest any amb 52.200 d’ocupats més que el trimestre anterior. És el millor trimestre des del 2003. En canvi, la resta de l’Estat va tancar el trimestre amb 12.800 persones ocupades menys. El saldo positiu de 39.500 que llança el conjunt d’Espanya es deu doncs a l’increment de l’ocupació a Catalunya.

En la reunió del Govern de dimarts es va obrir un debat a partir de l’anàlisi de les últimes enquestes publicades, que preveuen la derrota de Convergència i Unió per primera vegada en la història i el sorpasso d’Esquerra Republicana. Tanmateix, els mateixos sondejos assenyalen que Convergència i Unió continua sent el partit que genera més confiança entre la ciutadania com la força política “més preparada per resoldre la crisi econòmica”. Combinant aquesta dada amb la que assenyala la crisi i els assumptes econòmics com els problemes

que més preocupen la gent, Mas va plantejar la conclusió que el Govern i CiU “estem en condicions de guanyar la confiança dels ciutadans en la nostra aposta pel canvi, la recuperació econòmica i la superació de la crisi”.

Per això veu necessari el president que tots els consellers “reforcin el discurs econòmic”. És a dir, han de portar el debat al terreny que els resulta més favorable. Mas va repassar estadístiques macro i microeconòmiques que, segons el seu parer, havien de servir per aixecar la moral i observar el futur amb optimisme.

Per exemple: les exportacions catalanes van créixer a l’agost un 7,3 en relació amb el mateix mes de l’any anterior. Van créixer fins i tot més que en el conjunt d’Espanya, on van augmentar el 3,8%.

La inversió estrangera fins al juny del 2013 va créixer un 42% assolint un volum de 1.600 milions, segons dades de l’agència Invest in Catalonia, proporcionades pel Govern.

La mare de totes les batalles contra la crisi és la recuperació del consum. En aquest sentit les vendes del comerç al detall han crescut el setembre el 2,1%. I se citen aquestes dades perquè, segons el Departament d’Economia, la millora de l’economia catalana en el tercer trimestre del 2013 es deu precisament als bons resultats de la demanda interna i el canvi de tendència que s’observa en la demanda interna.

L’exhortació que va dirigir Mas dimarts als consellers continuarà en la reunió del Govern d’aquesta setmana, en la qual hi ha previst que s’aprovin els pressupostos de la Generalitat per al 2014. Seran inevitablement uns pressupostos durs, però portaran un compromís personal del president. “No incorporarem noves retallades i mantindrem fora de perill els pilars de l’Estat de benestar”. “Això no vol dir que no sorgiran insuficiències i problemes de liquiditat i tresoreria que s’hauran d’afrontar per la via d’augmentar els ingressos, però en cap cas amb més restriccions en la despesa social.

Augmentar els ingressos només podrà fer-se per la via dels impostos, d’apujar la recaptació pressupostària, la qual cosa serà inevitablement objecte de controvèrsia en plena ofensiva per abaixar impostos protagonitzada pel Govern de la Comunitat de Madrid.

En el que sí que s’està aplicant amb rigor el Govern de la Generalitat és a reduir despeses a còpia de suprimir organismes públics. Amb un any d’antelació sobre el pla previst el 2011, el Govern haurà suprimit el 25% de les entitats en què participava de manera total o majoritària. De moment, ja són 58 els organismes que han deixat d’existir.