El Punt Avui

ARA TORNO

Moderadament

04/11/13 02:00 PEP RIERA
anthony garner
Altres articles de l'autor

Hi ha a qui li costa d'entendre encara que l'eix del debat social i polític a Catalunya s'ha desplaçat i ha posat en el centre el debat sobiranista. Són els que temen que tot canviï i que en el canvi també canviï el seu statu quo, com és moda dir-ne ara. No només el del país, sinó el seu, sobretot el seu. En podríem dir els “duranlleida” de l'àmbit que sigui: polític, econòmic, professional... És normal que aquesta resistència a acceptar que les coses són com són i no com voldrien que fossin els faci perdre també la noció del que és moderat i el que és radical. La situació de bloqueig polític, econòmic i nacional de Catalunya i que, com a conseqüència d'això, s'hagi configurat una majoria social a favor de la independència i encara més majoritària a favor d'una consulta sobre la independència, entre altres coses, ha desplaçat la radicalitat i la moderació. Entre altes motius, perquè difícilment una majoria social pot ser radical. Agradi o no agradi, el que avui dia és radical a Catalunya és no voler la independència. I ja no diguem com arriba a ser de radical no voler que la gent vagi a votar per ratificar-ho o rebutjar-ho democràticament.

Aquesta setmana passada ho va argumentar molt bé el president Mas. I amb el to moderat que tan irrita els que el volen presentar com un talibà radical. “Com voleu que un poble que es basa en la cultura, en la barreja, en el comerç i en la indústria, amb vocació de mirar cap a fora, sigui radical, sigui extremista?” És, a més, una definició col·lectiva de Catalunya difícilment millorable en tan poques paraules. I una manera elegant de formular com som de diferents els catalans com a poble d'això que en diuen Espanya i que és un artefacte de pura matriu castellana. Un poble, el castellà, que ha rebutjat sempre les cultures que no són la seva, que s'incomoda en la barreja, que l'únic comerç que ha practicat ha estat l'espoli, que no té més indústria que el funcionariat i que només és capaç de veure el món mirant-se el melic. Sí, president Mas, com volen que un poble com el català sigui radical? És més: Com vol algú que no sigui radicalment moderat que un poble com el català continuï un minut més sotmès políticament a un altre com el castellà, que no només és el pol oposat, sinó que li nega la seva manera de ser?

Darrera actualització ( Dilluns, 4 de novembre del 2013 02:00 )