• 4 nov. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Francesc-Marc Álvaro www.francescmarcalvaro.cat

Entrarà ERC al Govern?


A Junqueras no li convé estratègicament res que signifiqui l’afebliment del president de Catalunya

La previsible aprovació dels pressupostos de la Generalitat per al 2014 gràcies a la col·laboració entre CiU i ERC torna a posar damunt la taula l’envitricollat assumpte d’una eventual entrada dels republicans al Govern que presideix Artur Mas, sobretot per reforçar el front institucional del procés que ha de portar a la realització d’una consulta democràtica sobre el futur de Catalunya, sobre la qual hi ha un consens de més del 80%, malabars retòrics al marge.

El guió habitual parteix de tres idees. Primera: els de Junqueras no tenen necessitat de cremar-se des de l’Executiu quan totes les enquestes indiquen que creixen i tenen la capacitat d’influir sense desgastar-se. Segona: per als convergents, donar cabuda a ERC implicaria una nova discussió amb Unió. Tercera: l’intent ridícul de presentar Mas com un extremista trobaria en l’entrada d’ERC al Govern un nou motiu per bombardejar el president amb fal·làcies de tot tipus. De manera esquemàtica, es pot concloure que els costos de l’operació són més alts que els beneficis per a totes dues formacions, fins i tot tenint en compte que els republicans assumirien una part del desgast normal de qui governa. La raó és senzilla: el descens de CiU no el provoca ERC, que es limita a pescar votants que abandonen la federació. Els mals de CiU provenen del seu interior i tenen a veure amb contradiccions que s’aguditzen com més ha de gestionar interessos en pugna; contradiccions que no són només les evidents entre els dos partits federats.

Però, si els guions fossin inalterables, voldria dir que tots som morts i que la història està escrita. No caiguem en la trampa, la política necessita paraules per ser explicada però sempre és, en darrer terme, acció. Els fets acrediten les opinions, no pas a l’inrevés. Repasseu totes les coses que han passat des del 2010. Des d’aquesta perspectiva, i capgirant el guió, demanem-nos per quin motiu Junqueras podria voler –hipotèticament– posar consellers al Govern.

Tot el que passa a Catalunya ha superat les previsions i les dinàmiques dels partits però aquesta veritat no en nega una altra: sense Mas i sense el que encara representa CiU, el procés de l’anomenat dret a decidir tindria encara més dificultats. Ho saben al carrer Calàbria. Per tant, a Junqueras no li convé estratègicament res que signifiqui l’afebliment del president encara que, per lògica partidista, celebri el traspàs de vots cap a ERC. Vet aquí una de les grans paradoxes d’aquest moment: el rival/soci ha de fer com de protector. Mentre, PSC, ICV i CUP agafen la bandera de la crítica de la gestió. D’altra banda, fóra intel·ligent aprofitar una possible entrada d’ERC al Govern per fer dues coses més: incorporar alguns exdirigents socialistes que han fugit de la línia oficial i substituir consellers que semblen viure a la lluna.