• 4 nov. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Jaime Malet
  • president de la Cambra de Comerç dels EUA

El dret a opinar de les associacions empresarials 


Moltes companyies estrangeres han invertit a Catalunya per a un mercat de 47 milions, però no de set Davant una possible secessió, no es tracta de la utilització d’arguments de por, sinó de sensatesa

Amb motiu de l’abús comès en un país llatinoamericà a una empresa espanyola, se’ns va demanar que féssim gestions amb la nostra entitat germana d’allà. Després de reunir-se la junta de govern de l’entitat, formada per directius de grans multinacionals, el meu homòleg em va trucar i em va assenyalar que no prendrien cap decisió i que no en dirien res perquè allà “hi havia llibertat de premsa però no llibertat d’opinió”. Opinar en aquest país és exposar-se a la sobrereacció de l’oficialisme, que ataca sense pietat i amb tots els mitjans qualsevol indici de crítica.

Fa uns dies en un programa de ràdio vaig assenyalar que el capital estranger, i el capital en general, podrien deixar d’apostar per una Catalunya que es decanti cap a una llarga etapa d’incertesa social, política i econòmica. El capital és covard, vaig dir. I això afectarà especialment l’ocupació, les pimes i el valor dels actius. També vaig assenyalar que moltes companyies estrangeres han invertit a Catalunya per servir un mercat de

J. MALET. 47 milions (o de 500), però no de 7, per la qual cosa estan elaborant plans de contingència. A més vaig recordar que, en contra de l’opinió majoritària a Catalunya, les elits mundials no parlen del procés sobiranista perquè hi ha altres assumptes, no sé si més importants, però sí més urgents que en reclamen l’atenció. Finalment, vaig aportar les xifres oficials del Registre d’Inversions Estrangeres sobre la inversió estrangera en Catalunya, que ha passat a ser una quarta part de la inversió duta a terme a Madrid durant l’etapa 2005-juny 2013.

Tot això, que és el que pensen molts empresaris i és de sentit comú, ho vam assenyalar sense més intencionalitat política que la de traslladar una preocupació enorme i creixent –que incrementa el risc-país– de les nostres empreses associades, que en conjunt representen més d’un milió de llocs de treball a Espanya, centenars de milers dels quals a Catalunya.

En cap cas la intenció de la Cambra no era crear polèmica, prendre partit en la contesa política, generar-nos enemics tan vehements, o obligar ningú a reaccionar aportant dades esbiaixades.

La Cambra és una institució amb fort arrelament a Catalunya. Amb oficines a Barcelona i a Madrid, mentre que la seva seu social està a Barcelona des de l’any 1917. Alhora pertanyem a l’US Chamber, la xarxa empresarial més important del món, amb seu a Washington, milions d’empreses associades voluntàriament i presència en més de 110 països. A Espanya, la facturació agregada dels nostres socis, empreses dels Estats Units i espanyoles, ascén a més del 24% del PIB.

Als països de forta tradició democràtica, i molt especialment als països anglosaxons, les institucions de la societat civil, particularment les associacions empresarials, tenen com a principal objectiu traslladar les preocupacions afegides dels seus socis als governants, perquè corregeixin el rumb, en prenguin un de nou o almenys coneguin els efectes de les seves decisions en el benestar dels ciutadans i de les empreses. Mai per dotar-los de legitimitat.

Els xecs en blanc no existeixen i els processos que poden causar perjudicis incommensurables al teixit empresarial obtenen ràpida i raonada resposta. Les institucions –que òbviament no reben diners públics– serveixen justament perquè empreses i individus no s’hagin de mullar particularment i també perquè els governants tinguin més cobertura per modificar el rumb quan sigui necessari. D’aquesta tradició admirable ens nodrim a la Cambra de Comerç.

La Cambra és una entitat apolítica i durant l’última dècada n’hem donat moltes mostres treballant amb governs d’Espanya de diferents colors, als quals hem traslladat missatges i suggeriments, de vegades amb gran contundència, per millorar l’entorn empresarial i socioeconòmic.

Així mateix, hem treballat lleialment amb els diferents governs de la Generalitat de Catalunya, d’un i un altre signe, i això inclou una bona relació amb el president Mas i alguns membres del seu actual Govern, que espero que es mantingui per molts anys.

A vegades en la batalla política els governants obliden, gairebé sempre sense mala intenció, que quan es prenen determinades decisions, o s’assumeixen posicions maximalistes i es renuncia al diàleg, hi ha conseqüències que poden afectar enormement el benestar dels ciutadans. Sense un debat públic, o amb un debat pobre, silenciat o manipulat, els polítics poden prendre decisions equivocades confonent l’opinió de tots amb l’opinió pública dels seus i aquesta amb l’opció més correcta per al bé comú.

Per això és tan important que hi hagi un debat assossegat, amb seny. Un debat públic equilibrat estableix línies vermelles d’estabilitat i seny i exigeix als dirigents polítics solucionar els problemes construint ponts. No els anima a dinamitar-los.

Per la nostra part, amb aquesta aportació hem parlat només en nom de l’entitat que m’enorgulleix representar però recollint un sentir general entre molts empresaris. A hores d’ara, en un debat d’aquesta envergadura –estem parlant de la secessió d’un país– hi hauria d’haver moltíssimes més veus que expliquessin als ciutadans, fora de la influència política directa o indirecta, quines poden ser les conseqüències.

No es tracta de la utilització d’arguments de por, sinó de sensatesa. Del que aquestes veus diguin es pot dissentir, però en una societat veritablement democràtica s’ha de reclamar sempre el dret –nostre i de molts altres– a opinar lliurement.