El Punt Avui

Saltin-se-la, la pregunta

05/11/13 02:00 XEVI XIRGO
“Si per aconseguir més consens hem d'acabar fent
una pregunta quilomètrica,
potser val més
que no la fem”

Si ara hem d'estar dos mesos embolicats en la discussió aquesta de la pregunta, defensant que hem de fer una pregunta que més que una consulta al final semblarà que estiguem fent una enquesta, i que a l'hora d'anar a votar en comptes d'una papereta a l'urna hi haurem d'introduir un llençol o un desplegable, potser que ens ho pensem bé, si no ens hem de saltar aquesta fase del procés. Jo ja ho entenc, que com més consensuada sigui la pregunta, millor. Però si la pregunta s'ha d'assemblar a un capítol d'un llibre o a la resposta hi hem d'introduir dotze possibilitats com si fos una travessa, francament no sé si val la pena que ens emboliquem en aquesta discussió, si tot plegat la consulta no ens la deixaran fer. Potser que guardem les energies per barallar-nos per altres coses, que ens farà falta. Hi ha un ampli consens que volem votar, que volem anar a les urnes a expressar-nos, i em sembla que hi ha també consens que s'ha de tractar d'una pregunta clara i que no tingui gaires interpretacions al darrere. Si per aconseguir un ampli consens en la pregunta aquesta ha d'acabar sent quilomètrica i poc clara, francament val més que no la fem, no fos cas que llavors ens haguéssim de barallar tres mesos més (si hi ha consulta, insisteixo) per interpretar què vol dir el resultat. Jo vull un govern que em governi i no tingui gaires dubtes, que faci una pregunta clara i entenedora (binària, en termes d'Oriol Junqueras), que la pacti amb qui cregui que l'ha de pactar (i si no hi ha tanta majoria que no hi sigui), però que no em maregi gaire en aquesta discussió. Perquè, per marejar-nos, ja hi són els altres, que a això es dediquen.

Darrera actualització ( Dimarts, 5 de novembre del 2013 11:53 )