2013 1105. Moderats, a lluitar!


  • 5 nov. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Miguel Ángel Aguilar

“Moderats,
a lluitar!”


Es preguntava La Vanguar

dia en l’editorial del 27 d’octubre qui té por dels moderats. Que ho fes en primera pàgina donava idea de la rellevància conferida a aquesta interrogació. A partir d’aquí, a Barcelona va deixar de parlar-se d’una altra cosa i van quedar bloquejades les centraletes telefòniques, per dir-ho com Luis María Anson solia aclamar-se a si mateix sent director d’aquell Abc veritable tan ric en abeceïna.

Entenguem que si una capçalera de referència decideix pronunciarse per exigències del guió ho faci amb tantes dosis de solemnitat –contundent i inquisitiva– com de renúncia a exercicis reflexius de caire autocrític. Es busca els temorosos però també els temibles. Però l’allistament d’aquests últims, els moderats, es duu a terme en un reclam molt diferent al dels legionaris. Sens dubte, per al seu himne els moderats descartarien la tornada de “Moderats, a lluitar; moderats, a morir!” i el credo de Millán Astray.

L’editorial continua destil·lant adhesions, en una gamma de l’ardent entusiasme a l’assentiment fred. També reprovacions, disposades en l’espectre cromàtic entre l’infraroig de la indignació encesa i l’ultraviolat del menyspreu cendrós. En unes setmanes veurem si no té conseqüències, com una marca a l’aigua –roses al mar– o si arriba a erigir-se en punt d’inflexió, marcador d’un canvi de tendència. Quant a la sol·licitud de La Van

guardia perquè els moderats alcessin la veu, observem la seva impugnació, en la política i el periodisme, pels que addueixen que ja hi eren i que se’ls ha ignorat. Per això presenten comptes pendents i pretenen deixar inscrita al seu nom la moderació al registre de la propietat. Per això exhibeixen el títol d’haver-la servit sense cap compensació. Els reclamants, tot comptat, creuen que s’han guanyat a pols una etiqueta abominada pels especialistes en al

bes, però que si tornés a riure la primavera de la bona entesa tornaria a ser aureolada de prestigi. Això explica la seva pretensió que se’ls reservi en exclusiva i es declari indisponible per als altres. Capítol diferent és el dels qui s’exhibeixen com a antimoderats i dediquen els sarcasmes a la moderació. Quedi la seva anàlisi per a una ocasió millor.

Comments