El Punt Avui

Polítics i funcionaris sense talent?

06/11/13 02:00 XAVIER SOLANO
Catalunya
tindrà, amb la independència,
una oportunitat d'or per renovar-se

Ara fa poc conversava sobre política amb un amic català de visita a Londres. Per aquells que vivim a l'estranger, sempre és interessant bescanviar impressions sobre Catalunya amb gent que trepitja el territori diàriament. Els emigrants, però, sempre acabem comparant la realitat catalana amb aquella que vivim quotidianament al nostre país d'acollida. No ho podem evitar. La conversa agafa embranzida quan parlem de les dificultats existents a l'hora de comercialitzar noves aplicacions tecnològiques desenvolupades en certes universitats públiques catalanes. “No hi ha contactes amb la indústria, si més no a escala global”, em comenta l'amic. De sobte recordo allò que, anys enrere, em va fer saber un diplomàtic estranger: “Ens estem emportant el talent català.” Aquell funcionari m'explicava que una pràctica habitual de l'agència de promoció econòmica del seu govern consistia a anar a les incubadores de noves empreses a Catalunya i oferir paquets de formació i promoció als creadors més innovadors per desenvolupar aquests nous productes tecnològics a l'estranger. El resultat és obvi, aquestes noves aplicacions creades per joves formats en el sistema universitari català acaben contribuint al prestigi i l'economia d'un tercer país, mentre que els contribuents catalans paguem la factura que representa formar aquests joves a les nostres universitats; per cert, cap d'elles entre les primeres dues-centes del món. La meva conclusió és que aquest govern estranger fa bé la seva feina i el nostre, sigui del color que sigui, no.

La segona part de la conversa ve dominada pel cost que suposa al contribuent l'estructura de l'administració pública a Catalunya. Li comento que a Escòcia, amb tot just una mica més de cinc milions d'habitants (i cinc universitats entre les millors dues-centes del món), només hi ha 32 governs locals, un govern i un Parlament, a banda de les institucions estatals i europees. Lluny de la situació a Catalunya, amb 945 ajuntaments, 41 Consells Comarcals, 4 diputacions, un Parlament i un govern. I ja sense tenir en compte les vegueries, les entitats menors descentralitzades i les entitats metropolitanes.

Em costa entendre com s'ho fan els polítics a Catalunya per justificar l'enorme cost que se li imposa al ciutadà per mantenir tants nivells administratius en moments tan difícils. El company, que de política hi entén força, em comenta que els polítics no estan per crear incendis, que la gent no acceptaria una reducció del nombre de municipis. Em sorprèn la resposta. Li comento que no es tracta d'eliminar municipis sinó d'estalviar tot fusionant ajuntaments, que no pobles, per així reduir el nombre de regidors i funcionaris. És gràcies a polítiques com aquesta que a Escòcia s'ha pogut injectar milers de milions en l'economia i mantenir l'atur per sota del 8%. Moltes vegades se'm diu que Catalunya és molt diferent. Que les coses no són tan racionals com al Regne Unit. Em pregunto si el fet realment diferent és l'existència d'una part de la classe política i del funcionariat sense projecte i sense ànima, només obsessionada en anar passant i anar cobrant. Els polítics i els funcionaris anglosaxons saben que una actitud passiva els deixaria fora de joc, sense feina. La gent no vol representants ni servents públics sense projecte ni sense ambició pel territori. Al Regne Unit no es té por del canvi si aquest pot comportar beneficis a la ciutadania. Bona part del poble de Catalunya tampoc té por dels canvis. Som molts els que, amb il·lusió i esperança, veiem en la independència una solució de bona part dels nostres problemes.

Catalunya tindrà, amb la independència, una oportunitat d'or per renovar-se. En la Catalunya del futur no hi hauria d'haver lloc per aquells polítics i funcionaris sense projecte, ànima ni llegat pel poble. Senzillament, ens surten massa cars.

Darrera actualització ( Dimecres, 6 de novembre del 2013 02:00 )