• 6 nov. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Màrius Carol

Una faula luxemburguesa

El socialista Martin Schulz, president del Parlament Europeu des del 2012, és un llibreter d'una petita ciutat alemanya, Würselen, que es fica al llit amb llibres d'història. La setmana passada va estar de gira per Espanya per presentar el seu llibre Europa: la última oportunidad (RBA), que no ha escrit cap negre, sinó que és el resultat de guanyar-li hores al son. Schulz ha estat entrevistat per un munt de mitjans de comunicació i per a la seva frustració va haver de parlar més de quina posició prendria Europa si Catalunya arribés a independitzar-se que de les amenaces reals de la Unió Europea que han emergit amb la crisi econòmica. El polític de l'SPD no va dir el que desitjaven sentir ni el Govern de Rajoy ni el de Mas i va avisar que Europa s'ha de reformar en profunditat perquè el seu model de societat pervisqui al segle XXI.

El llibre de Schulz no és el resum d'unes quantes conferències, ni un trencaclosques de documents elaborats pel seu partit. A les seves pàgines s'hi poden trobar vivències, reflexions, anècdotes. Una d'altament reveladora de la debilitat dels estats europeus la recull de boca de Jean- Claude Juncker, fins fa pocs dies primer ministre luxemburguès. Aquest assegura que, quan es va trobar amb el president xinès a Pequín, va arribar a la conclusió que, junts, els 1.300 milions de luxemburguesos i xinesos constituïen una veritable potència mundial. Després de donar-se copets a l'espatlla, el cap del Govern de Luxemburg va tornar al principat i el president xinès va continuar governant 1.300 milions de persones, mentre que Juncker va seguir al capdavant de mig milió de luxemburguesos.

L'anècdota, que ha estat motiu de rialles en més d'una reunió a Brussel·les, conté una veritat irrefutable: ni els 82 milions d'alemanys, com tampoc els cinc-cents mil luxemburguesos, no podran valer-se per si sols en la competència global. L'única solució és convertir-se en una potència econòmica comuna europea i parlar amb una sola veu. Schulz considera que Europa ha de decidir què vol ser de gran. Les alternatives que se li presenten són només tres: es pot canviar i reformar, es pot donar marxa enrere a la integració i es pot posar fi al projecte. I renya els seus conciutadans: "Als qui s'omplen la boca augurant a la lleugera el final d'Europa, sóc molt partidari de demanar-los quins plans tenen per al nostre país, que ens diguin com es desenvoluparà Alemanya si ha de subsistir a la tempesta de la globalització".

Martin Schulz creu que Europa s'ha de reformar perquè el seu model de societat pervisqui. I adverteix als seus compatriotes que no es poden prendre decisions que facin patir molt de temps a les generacions venidores, perquè seria donar la raó als que han advertit que Alemanya és massa gran per a Europa i massa petita per al món.