• 7 nov. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • LLUÍS URÍA París. Corresponsal

La rebel·lió de les ‘gorres vermelles’

La revolta de Bretanya, que reuneix múltiples i diversos interessos, se li escapa de les mans a Hollande

Entre les reivindicacions bretones hi ha la de més autonomia, encara poc audible

Res no aconsegueix apagar la còlera de Bretanya. Ni la decisió del Govern francès de suspendre la polèmica ecotaxa –nou impost que a partir de l’1 de gener havia de gravar el consum de carburant dels camions de transport de mercaderies–, ni l’obertura d’un procés de negociació amb tots els interlocutors polítics, econòmics i socials amb l’objectiu de construir un pla de futur per a la regió, no han aconseguit superar el malestar i la desconfiança dels bretons, determinats a prosseguir la seva mobilització. La revolta de Bretanya, particularment delicada per al president francès, François Hollande –perquè es tracta d’un feu dels socialistes–, va camí d’escaparse-li de les mans.

La concorreguda manifestació de dissabte passat a Quimper, amb la participació d’entre 15.000 i 30.000 persones, abillades amb gorres vermelles –símbol que evoca la revolta del 1675 contra els impostos del rei Lluís XIV–, ja va demostrar que els primers gestos conciliadors del primer ministre, Jean-Marc Ayrault, havien caigut en sac foradat. Els nombrosos incidents registrats des d’aleshores –enfrontaments amb les forces de seguretat, assalts a prefectures i subprefectures, destrucció d’una dotzena de pòrtics i borns instal·lats a les autopistes per controlar els camions quan s’apliqués l’ecotaxa– ho han confirmat. Ayrault va prometre ahir mà dura contra els responsables dels actes de violència, però el cas és que fins ara no hi ha hagut cap detenció.

El problema principal, per al Govern francès, no és l’acció d’alguns grupuscles més radicalitzats, sinó la pervivència d’una forta contestació de fons. Ahir, enmig d’una forta tensió, la reunió que es va dur a terme a la prefectura de Rennes per abordar l’esmentat pacte per a Bretanya va ser boicotejada per dos dels principals dirigents de la protesta: l’alcalde de Carhaix, Christian Troadec, un independent de dretes i amb un discurs autonomista, líder del moviment de les gorres vermelles, i Nadine Hourmant, delegada del sindicat Força Obrera (FO) a Doux –el principal grup europeu de producció de pollastre, actualment afectat per un pla de reducció de plantilla–. Tots dos havien imposat dos ultimàtums inacceptables per al Govern: retirar definitivament l’ecotaxa i suspendre tots els acomiadaments.

El perfil dels dos líders reflecteix la diversitat i multiplicitat d’interessos que conflueixen en aquest moviment de contestació, al capdavant del qual també hi figuren Thierry Merret, històric dirigent de l’organització agrícola FDSEA; Pierre Balland, president de la branca regional de la patronal Medef, i Marc Le Fur, diputat de la Unió per un Moviment Popular (UMP). La crisi econòmica –en particular, de la potent indústria agroalimentària–, la successió de plans socials i de tancaments d’empreses, el conseqüent augment de l’atur i l’increment de la pressió fiscal han accentuat entre els bretons –amb un sentiment peninsular molt arrelat de viure en un racó d’Europa– la sensació d’haver estat oblidats per París i abandonats a la seva sort.

Poc audible encara, entre les reivindicacions creuades –i de vegades contradictòries– que els diferents actors estan posant sobre la taula, està la d’obtenir un poder competencial i pressupostari més gran per a la regió. L’alcalde de Carhaix, que es mira al mirall de les comunitats autònomes espanyoles, n’és un dels principals impulsors. No és casual, doncs, que el lema de la manifestació de Quimper fos “Per viure, treballar i decidir a Bretanya”... Una espècie de dret a decidir a la bretona.