• 9 nov. 2013
  • La Vanguardia (Català)
  • Francesc de Carreras

Avui és ahir

Es pretén la independència al mateix temps que es demana un préstec a l’Estat; a qui acudiran un cop separats?

Potser com a excepció, CiU no ha votat aquesta setmana amb ERC al Parlament. El cas és que el grup de la CUP va proposar una moció segons la qual si el Govern de Madrid no autoritzés un referèndum d’autodeterminació s’habilitessin tots els mecanismes per fer-ho de forma unilateral.

Naturalment, la proposta era absurda. És obvi que el Govern de l’Estat no pot donar el seu consentiment a un acte il·legal i, a més, declarar la independència de Catalunya per decisió unilateral del Parlament no tindria efecte, ja que cap membre de la comunitat internacional, començant per l’ONU i la UE, reconeix cap nou Estat nascut en contra del dret internacional.

L’afany per veure qui la diu més grossa és un dels esports favorits dels nacionalistes catalans. Però en aquest cas CiU ha estat prudent i no s’ha apuntat a la iniciativa. No obstant això, 37 diputats d’ERC, ICV i la CUP van estar a favor d’un procediment per accedir a la independència que només condueix a no obtenir-la. Ignorància, demagògia? Aneu a saber.

El mateix dia que això passava, la majoria de les 3.100 farmàcies de Catalunya van tancar en protesta pels 416 milions d’euros que la Generalitat els deu, corresponents a l’impagament de medicaments durant quatre mesos. El més curiós del cas és que, en lloc de reclamar-ho davant la Generalitat, es van dirigir a la Delegació del Govern central perquè l’Estat presti a l’Administració catalana els diners necessaris per fer front al deute. Es pretén la independència i, alhora, es necessita demanar un préstec, un més, a l’Estat del qual es volen independitzar. A qui acudiran un cop separats? Estic llegint l’excel·lent llibre ¿Qué

pasa en Cataluña?, un recull d’articles actualíssims escrits pel periodista republicà Manuel Chaves Nogales. En el corresponent al dia 3 març del 1936 comenta l’apoteòsica rebuda a Companys després de la seva estada a la presó a causa de la revolta del 6 d’octubre del 1934. Chaves Nogales diu que el van anar a rebre un milió de persones, segons sembla aquesta ja era aleshores la xifra canònica per a qualsevol esdeveniment patriòtic com cal.

Al final de l’article, afegeix l’irònic comentari d’un dels assistents: “La desfilada ha estat impressionant i revela la gran força espiritual del poble català . Al nostre poble l’entusiasmen aquestes grans parades de la ciutadania. No sap passar gaires mesos sense provocar-ne alguna. Però potser entre una i altra, encara que només hi hagués pel mig tres o quatre mesos, hauria d’haver-hi algú que es preocupés d’omplir el temps amb una tasca que potser no és del tot supèrflua: la de governar, la d’administrar, la de fer pel poble alguna cosa més que oferir ocasió i pretext per a aquests espectacles enlluernadors”.

La història es repeteix. Els governants catalans: avui com ahir.