El Punt Avui. MONTSERRAT TURA  EXCONSELLERA I EXDIPUTADA DEL PSC

“Si seguim igual tots serem independentistes”

AVUI · “No tinc intenció de deixar el partit. Em considero molt socialista. Però també em considero catalana” FUTUR · “Els votants del PSC no han marxat cap a partits espanyolistes o unionistes sinó cap a ICV i cap a ERC”

11/11/13 00:00 BARCELONA - SERGI PICAZO
Montserrat Tura i Camafreita (Mollet del Vallès, 1954), ha sigut alcaldessa de Mollet entre 1987 i 2003, consellera de Justícia i d'Interior i diputada al Parlament fins l'any 2012 Foto: JUANMA RAMOS.
El PSC no representa els seus valors ni per mi ni per centenars de milers de votants i milers de militants del partit. Molts d'ells estan marxant silenciosament

Montserrat Tura va abandonar després de tres dècades el Consell Nacional del PSC. Ja no té cap càrrec ni públic ni al partit. Tot i això reivindica que seguirà fent política.

Pere Navarro li va demanar que es quedés al Consell Nacional?
Va dir que no era el moment de marxar sinó de quedar-se..., però he de dir que jo m'he quedat. La capacitat d'interlocució sobre les meves idees ha sigut zero. No serveix de gaire participar de manera responsable si no hi ha diàleg. La segona autoritat del partit, Antoni Balmon, no desmentit per la primera, va posar en dubte tota la meva trajectòria política. Vaig demanar una explicació dins dels òrgans del partit i, com es poden imaginar, ningú me la va donar. Considero, doncs, que he de fer un pas al costat però faig evident el meu desacord en la seva manera de fer les coses.
Deixarà el PSC?
Vaig entrar al partit per una decisió personal i si algun dia me'n vaig serà per decisió personal. No tinc intenció de fer-ho. Em considero molt socialista. Però també em considero catalana i que visc en una nació amb una situació més complexa que mai.
Creu que el PSC representa avui aquests valors?
No els representa ni per mi ni per centenars de milers de votants i bastants milers de militants del partit. Molts d'ells estan marxant silenciosament.
Què li falla al PSC en la seva proposta social i econòmica?
No n'hi ha prou amb dir que volem escola i sanitat pública de qualitat. Hem de dir com es manté en una època de recessió. Les retallades, si s'han de fer, s'han de fer amb ètica. Hi ha molts llocs on retallar i molts on no es pot retallar. El més preocupant és que el PSC afirma que en política econòmica no faria coses gaire més diferents del que fa CiU. Reclamo a la socialdemocràcia que se situï fora de les institucions i plantegi una reflexió sobre com mantenir els serveis públics en un moment com aquest. El portaveu del PSC al Parlament, Maurici Lucena, no pot identificar-se amb la política econòmica de CiU. Jo no hi estic d'acord.
Què li falla al PSC en la reivindicació nacional? El partit ja està a favor del dret a decidir.
Avui el sentiment d'una part molt important de la població catalana ha sigut menystingut des del punt de vista social, cultural i lingüístic per les institucions de l'Estat. Només que el PSC digui que farà campanya contra la independència sempre, sempre, sempre, passi el que passi, ens maltractin com ens maltractin, dóna la sensació que mai ens plantarem suficient per defensar allò a què Catalunya aspira. El federalisme serà impossible si no ens plantem de debò. El pacte constitucional del 1978 sobre el reconeixement de les nacions s'ha vulnerat. Si no hi ha contundència en la reivindicació nacional la possibilitat de canvi de l'Estat és cada cop més baix.
Per què creu que el PSC no té aquesta actitud?
Perquè fa una anàlisi equivocada dels resultats electorals i de la sociologia dels nostres votants. Els votants del PSC no han marxat cap a partits espanyolistes o unionistes sinó cap a posicions més socials com ICV, més nacionals com ERC o cap a l'abstenció. Els socialistes tenim com a principi la llibertat i, lògicament també, la llibertat dels pobles. El PSC no connecta amb una població que avui és diferent de la dels anys 70 i 80.
S'apropa el PSC a Ciutadans?
La pèrdua de poder a ciutats de l'àrea metropolitana s'ha donat davant del PP i més aviat per qüestions socials, d'immigració o policials que no pel conflicte Catalunya-Espanya. La direcció actual del PSC pensa que Ciutadans creix i que aleshores s'ha de fer el discurs de Ciutadans. Però creixen perquè són un partit sense història i utilitza fórmules de radicalitat.
Demanaria al PSC que se situï més a prop del sí que del no en una futura consulta?
No hi haurà canvi de l'Estat en un sentit federal si no hi ha mobilització de milions de persones. És equivocat pensar que com que som federalistes no hem de participar en aquest moviment de reivindicació nacional per un canvi d'estatus polític. Hem d'estar al costat de l'acció i no de la inacció, més a prop del canvi que de l'immobilisme. El canvi té riscos però la inacció és letal. Si canviem, ens podem equivocar, pot sortir malament..., però la inacció és donar la raó a un Estat que cada cop se sent més valent. Si no ens movem no hi haurà federalisme.
En una consulta, estaria vostè a favor d'un estat propi?
El que s'ha produït aquí és un incompliment flagrant del pacte del 78, que ja era un pacte de renúncies. La Constitució és modificable perquè les lleis es poden canviar amb altres lleis. Què vol dir avui ser federalista? Canviar el Senat? Ara ja no n'hi ha prou amb això. Jo crec en aquell federalisme de Pi i Margall que reivindicava el lliure consentiment de les nacions. No té res a veure amb el pacte de Granada del PSOE.
Però estaria a favor del sí en una hipotètica consulta?
Depèn de la pregunta concreta que es faci. El conjunt de formacions polítiques que provenen de l'Assemblea de Catalunya s'haurien de posar d'acord a plantejar al poble un canvi radical de l'estatus polític del país. Em preocupa que busquem les diferències entre els partits en lloc fer junts un pas endavant.
Això no vol dir que estigui a favor de la independència...
Si l'Estat continua proposant el que proposa i si seguim igual tots serem independentistes. Estic d'acord amb el que diuen Antoni Castells o Ernest Maragall. La majoria de la població catalana està veient que no hi ha cap altre camí.
Què farà en política Montserrat Tura en els propers mesos?
Seguiré sent una militant de base i continuaré implicada en els moviments socials. A més, si puc ser útil al meu país en algun moment, allà estaré. Confonem fer política a ocupar un càrrec públic. Es pot fer política fora de les institucions.
Es veu en un futur a ERC?
Desmenteixo que conversar amb persones d'altres partits polítics vulgui dir que canviï de partit. Tinc converses amb gent de quasi totes les forces polítiques. ERC ja em va oferir anar a la seves llistes electorals al Parlament i ja vaig rebutjar-ho. No canvio de jaqueta per tenir un càrrec públic.
Dóna suport a algun dels sectors crítics interns del PSC?
Els que discrepen de la direcció han d'organitzar-se per arribar a ser majoritaris i en un congrés obtenir una majoria. És legítim. Els companys d'Agrupament Socialista i Avancem, i moltes altres persones que són crítiques amb la direcció, haurien de sumar esforços i treballar plegats per poder dirigir el partit amb un accent diferent en temes socials, nacionals i de cultura política. Lamento la divisió entre aquests sectors.

“Molta feina dels Mossos passa desapercebuda”

L'exconsellera d'Interior i de Justícia durant els governs d'esquerres veu amb “tristesa” el nivell del debat de les darreres setmanes sobre la mort d'un ciutadà al Raval després de ser detingut pels Mossos d'Esquadra o sobre la futura prohibició de les bales de goma. Montserrat Tura defensa la feina dels Mossos d'Esquadra sobretot perquè “fan un gran treball intern, d'organització, i de prevenció de delictes que passa desapercebut”, malgrat que admet que “les imatges de la detenció del Raval són monstruoses i les pilotes de goma han generat molta polèmica”. L'exconsellera rebutja que “el debat sobre la seguretat pública estigui marcat per incidents concrets o per pactes conjunturals entre partits polítics; és un tema molt sensible”. Tura no entén que “ningú estigui parlant a fons sobre qüestions fonamentals per al futur dels Mossos com són els riscos per a la seguretat del segle XXI, els models d'investigació criminal o la relació entre intimitat i seguretat”. L'actual govern, segons ella, “no aixeca el nivell”.

Darrera actualització ( Dilluns, 11 de novembre del 2013 00:00 )