“Volem Catalunya tal com és”

Els de Navarro reben una llarga ovació al final de la conferència

Amb un aspecte força consumit i gairebé sense veu per culpa d'un fort refredat, Alfredo Pérez Rubalcaba va treure les urpes davant la plana major del socialisme espanyol per deixar-los clar que, encara que la totpoderosa Andalusia li hagi donar una mica d'oxigen davant els conspiradors que volien dinamitar-li la conferència política, mentre tingui un alè de vida política, qui marca la pauta al partit és ell. Així, i en contraposició al discurs del dia abans de l'espanyolisme descarnat de Susana Díaz i les seves contínues apel·lacions perquè el PSC deixi d'enredar amb el dret a decidir i abraci la unitat d'Espanya –sense matisos–, el secretari general del PSOE, conscient que els socialistes catalans s'han convertit en l'ase dels cops de la resta de territoris, va voler tenir un gest conciliador cap als de Pere Navarro, als quals va encoratjar a continuar “treballant” per poder “seguir vivint junts des del respecte i l'afecte mutus”. Rubalcaba està convençut que s'han de poder refer els ponts entre Catalunya i Espanya des de “la unitat i la diversitat”. “Els socialistes volem Catalunya amb nosaltres, i la volem tal com és, i estem convençuts que la major part de catalans estimen Espanya i la senten seva”, reblava.

Aquesta reflexió del líder del PSOE va provocar el primer gran aplaudiment al seu discurs. Fins i tot Navarro –que va acabar aixecant-se per saludar– se'n feia creus de la llarga ovació que va rebre el PSC de tot el plenari. Més tard, el primer secretari no amagava que l'havia “emocionat” pel fet que es tracta d'una situació gairebé inèdita.

Navarro argumentava que, després de “mesos difícils”, els catalans sortien de la conferència convençuts que “Espanya estima Catalunya” i, sobretot, que disposen del “suport públic i explícit” del PSOE a les propostes de la seva direcció, malgrat que des que el sobiranisme ha anat agafant embranzida les topades entre els dos partits socialistes han estat contínues i han quedat paleses en dues votacions al Congrés. Tot i això, Rubalcaba mai no s'ha deixat arrossegar per les veus que exigien duresa cap al PSC o una ruptura de les relacions, si bé sempre els ha deixat molt clar que mai no acceptarà que s'exerceixi el dret a decidir.

Membres de la direcció de Navarro asseguraven ahir que Rubalcaba ha volgut evidenciar davant el PSOE que ell és un “aliat” del PSC, i recordaven la llarga travessia del desert en la reivindicació del model federal, en una època en què les reclamacions del PSC sonaven “exòtiques” i fins i tot “estrafolàries” enmig de l'“Espanya plural” de Zapatero i l'“Espanya uniforme” de Bono o de Rodríguez Ibarra. De fet, ara tornen a guanyar terreny els partidaris de no complicar-se l'existència i assimilar el discurs espanyolista del PP.

Després de la firma del document de Granada, el passat mes de juny, en què diverses federacions socialistes van esforçar-se per minimitzar els avenços que volia atribuir-se el PSC, els catalans havien reclamat a Rubalcaba diversos cops que validés públicament l'acord perquè no quedés com una proposta “retòrica” o “buida de contingut” per respondre a la necessitat dels de Navarro d'exhibir una tercera via. “Si no ens esforcem a vendre el federalisme tindrem un problema de credibilitat”, deien.