El Punt Avui

La valencianofonia

11/11/13 02:00 JOSEP MARIA PASQUAL

Imaginem que d'avui per demà s'anuncia el tancament de la TV3 (i el del conjunt de la ràdio i la televisió pública que penja de la Generalitat de Catalunya). Seria un fet nacionalment malèfic, comparable al de la mort del rei Martí l'Humà sense descendència, que significà l'acabament de la dinastia de la Casa de Barcelona. Per als catalans de la Catalunya estricta, ens costa més d'imaginar-nos l'anunci de tancament del Canal 9 (i de la RTTV), perquè des de la divisió autonòmica d'Espanya, catalans i valencians vivim d'esquena (en alguns casos) o de cul (en els altres). De fet, un dels objectius de l'Espanya autonòmica va ser la fragmentació de les nacions culturals: Catalunya, Illes Balears i País Valencià, d'una banda; i Euskadi i Navarra, de l'altra.

Amb motiu de l'apagada dels mitjans audiovisuals autonòmics valencians, podríem deixar d'ignorar-nos o de menysprear-nos per un moment i recordar que hi havia una altra opció més natural que la permesa per la sempre edificant (en el sentit de fer paret) Constitució espanyola: la creació d'una televisió per al conjunt de l'àmbit de la catalanofonia (o de la valencianofonia, si es vol dir així). La pruïja d'evitar qualsevol iniciativa edificant (en el sentit d'exemplar) per a la cohesió i defensa de la llengua comuna dels parlants de català, balear i valencià va impedir (prohibir) la creació d'un espai de comunicació col·lectiu per als tres territoris. No hi havia un problema de dretes i esquerres, perquè socialistes i populars sempre van anar d'acord: si no podem evitar TV3, l'afrontarem amb IB3, Canal 9…

El “mejor unidos” del qual ara alguns volen treure tantes lectures positives, no el van aplicar quan es tractava d'acceptar que en matèria d'espai de comunicació era possible que catalans, balears i valencians anéssim junts. Els beneficis lingüístics, en forma de fixació d'un estàndard contemporani per a l'àmbit complet dels parlants (10 milions), haurien representat un pas endavant significatiu quant a la qualitat de la llengua mateixa i, sobretot, la possibilitat de mirar de cara el gran perill del segle XXI (i segurament en pocs anys): una llengua petita que no sigui útil i necessària per viure, desapareixerà. Quant als ingressos comptables en la gestió financera, només cal imaginar el mercat publicitari obert també a Andorra, al departament francès dels Pirineus Orientals, a la franja oriental d'Aragó i al món.

Darrera actualització ( Dilluns, 11 de novembre del 2013 02:00 )